RECOMANACIÓ TELEVISIÓ: "V" per Ignasi Arbat

El 8 d’abril TV3 estrena V. Els visitants, el remake televisiu de la popularíssima V, que els que ja tenim la trentena, mantenia els nostres culs enganxats al sofà cada dissabte a la tarda a TVE1. I pobre d’aquell que ens volgués fer aixecar! Han passat els anys, ens hem fet grans, la sèrie també, i només el factor nostàlgia ens fot fer pensar que la sèrie encara aguanta. De fet, va ser molt positiva pel gènere, sobretot les dues primeres temporades. La tercera va navegar fins a la seva abrupta cancel·lació. Hem viscut d’anys de rumors. S’havia parlat que en farien una pel·lícula o una nova sèrie que ens explicaria què va ser dels personatges 20 anys després amb el repartiment original. Al final, res d’això. El que ha esdevenint és un remake, pur i dur. Crec que el que els ha fet decidir pel remake és l’èxit de Battlestar Galactica, remake també de la sèrie de finals dels 70. Però, si Galactica més que un remake ha estat una reinvenció, V. Els visitants és simplement un remake, i heus aquí el primer error de la sèrie.


Us explicaré breument el que l’espectador es podrà trobar, sense desvetllar res important, en els 4 primers episodis de la sèrie, que són els únics que he vist fins ara. De fet la sèrie s’ha aturat per recarregar piles i corregir els errors que han comès. En les properes setmanes descobrirem si la cosa s’ha arreglat.

V. Els visitants arranca bé. Un bon primer capítol, ben plantejat, que planta les bases del que serà la sèrie. Amb bon ritme, posen les peces al seu lloc, i tot el que ja sabem, que en realitat són uns llangardaixos dolents, ja ens ho expliquen en el primer episodi. De fet, era absurd mantenir l’intriga quan tothom ja sap de què va això. A partir d’aquí, la manta i a dormir. L’acció no avança i no ens expliquen res de nou. De fet, en 4 episodis encara no haurem vist la cara íntegra d’un llangardaix, ni tant sols gaudirem del moment que tots esperem reviure. La malvada Anna, enlloc de Diana, menjant-se una rata. V. Els visitants esdevé una sèrie que n’esperes molt i no obtens res a canvi. Després d’un primer capítol amb una bona audiència, aquesta va anar escampant la boira al adonar-se que els estaven prenent el pèl.

Ja sé que les comparacions són odioses, però és el que tenen els remakes. A la dolenta, Anna, se li troba a faltar aquella mala llet, aquella ràbia i fúria en calent que tenia el personatge de Diana. Anna, en canvi és més freda i calculadora, i l’actriu que la interpreta, Monica Baccarin, resulta igual de gèlida per l’espectador. No transmet cap emoció, i òbviament l’espectador reacciona amb indiferència.

Veurem com es repeteixen i barregen trames i les compararem immediatament amb la sèrie original. I si juguem a les comparacions, sempre acabarà guanyant la V de tota la vida. El millor de la sèrie és el personatge d’Elisabeth Mitchell, la Juliet de Lost. A banda de la sort de continuar gaudint d’aquesta actriu després de la seva sortida de Lost, el seu personatge té sang a les venes. Mitchell és una agent de l’FBI i mare soltera que contactarà amb la resistència. Vindria a ser el que era Mike Donovan a la sèrie original. Gairebé m’atreviria a dir que ara per ara, és ella sola qui aguanta la sèrie.

El gran errors de la sèrie ha estat calcar massa el que ja s’ha fet i no crear un nou plantejament, oblidant una mica del que s’havia fet abans, buscant altres referents, com s’ha fet amb Battlestar Galactica.

V. Els visitants torna a arrencar aquest abril als Estats Units, després de 4 mesos de parada, amb l’objectiu de millorar trames, guions i personatges. Esperem que així sigui perquè encara hi són a temps d’arreglar-ho, i nosaltres encara tenim ganes de que acabi essent una bona sèrie.

A TV3 veurem els 13 episodis d’aquesta temporada, sense descans, a partir del dijous 8 d’abril.

Ignasi Arbat



(del programa de ràdio “Ningú no és perfecte” www.grn.es/ningunoes )