RECOMANACIÓ LLIBRES : "La hoja roja" per Iban Garcia

El passat 12 de març va morir Miguel Delibes, al 89 anys. Un, que és aficionat a les frases lapidàries, diria que Delibes és, sense cap mena de dubte, el millor escriptor en llengua castellana (deixant de banda el tòtem intocable de Cervantes), posició que només li podria disputar Ramiro Pinilla, un altre octogenari il.lustre.


Més d’un estudiant ha passat una experiència traumàtica amb Delibes, després d’haver-se vist obligat a llegir a secundària “Cinco horas con Mario”, lectura que queda a anys llum de l’imaginari o interessos de qualsevol adolescent. Com va dir una vegada Alfredo Di Stefano: “no le echemos la culpa al empedrado”. La obra de Delibes no té la culpa del deliri dels temari de l’assignatura de llengua i literatura castellana. Val la pena recuperar Delibes qui el va abandonar, descobrir-lo qui no el coneix i revisitar-lo qui l’ha llegit.

I ara que el seu traspàs està recent (i encara li fan homenatges, com el de l’Academia de la Lengua del passat 15 d’abril) un títol oportú és “La hoja roja”, que fa referència al paper de color vermell que hi havia antigament en els llibrets de paper de fumar avisant que només hi quedaven cinc fulls més.

El metafòric full vermell és el que li surt al vell Eloy, gris funcionari d’una ciutat de províncies castellana, quan toca l’hora de la jubilació i la seva rutina de vidu humil i un punt ranci es dissol per donar pas a la certesa de que la vida son, ara sí, quatre dies.

“La hoja roja” és una història de soledats. La soledat de l’avi que intenta, maldestre, acostumar-se al seu nou estat: retirat de la feina un pèl casposa que ha estat la seva vida, amb els fills lluny i els records a prop, i la certesa de que té més coneguts al cementiri que a fora.

Però també la soledat de Desi, la seva jove minyona, òrfena i analfabeta, fugitiva d'un passat de maltractaments, que viu a la ciutat com en territori comanxe, reduïda al contacte amb una amiga envejosa i alimentant-se de la modesta il.lusió de casar-se amb un pinxo del seu poble.

El quadre, així explicat, pot semblar sòrdid però Delibes cuina amb aquests ingredients una història humana i amb un subtil sentit de l'humor, tractant els seus personatges amb extrema tendresa; dotant-los d'una dignitat que els converteix en petits i inconscients herois.

Vell i jove comparteixen una invisible marginalitat, la de les persones que pràcticament no compten per a la vida social, per qui les decepcions són el decorat normal de la vida quotidiana i per qui qualsevol petita alegria (una carta llargament esperada, una ampolla de vi un dia de festa) són fites en un calendari que té moltes pàgines en blanc.

Els personatges de “La hoja roja” tenen una vida freda i pobra però en cap cas es consideren víctimes, no es queixen ni tenen llàstima d'ells mateixos. Construeixen il.lusions amb materials precaris i són els ulls a través del quals Delibes ens fa un retrat d'una societat, la de l'Espanya de finals dels 50, en la que podem reconèixer molts trets que prefiguren la nostra.

Amb la seva prosa clara i rica, depurada i fàcil de llegir, Delibes construeix un fresc costumista no exempt d'una certa intriga, sense carregar les tintes en el drama i alternant contundència amb ironia.

Personatges com el Picaza, el nòvio poca-solta de Desi; la Maree, la minyona veïna en qui cristalitzen les misèries dels patis d'escala o Isaías, el l'optimista millor amic del vell Eloy, són les figures d'un petit retaule que Delibes fa càlid i proper.

Rodejats d'un entorn que els ignora o que els és subtilment hostil la “estranya parella” protagonista va reforçant la seva relació de supervivents creant aquells llaços que són més sòlids: els que es basen en la necessitat de calor i de companyia.

Novel.la relativament poc coneguda (a l'ombra d'altres obres més nombrades com “Diario de un cazador” o “Los santos inocentes”) i tanmateix molt reeditada, “La hoja roja” és una d'aquelles petites i breus perles literàries que cal endur-se al metro, a la sala d'espera del metge o de cap de setmana, i anar saborejant a poc a poc, com el cigarret liat amb l'ultim full del llibret de paper de fumar.

“La hoja roja”

Miguel delibes
Ed. Destino. 2010. 256 pàgines

Disponible a les biblioteques de:

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat
Barcelona
Barceloneta – La Fraternitat
Motbau - Albert P. Baró
Nou Barris
Sant Andreu – Ignasi Iglesias / Can fabra
Sant Martí de Provençals
Sant Martí – Vapor Vell

Arenys de Mar

Pare Fidel Fita
Badalona
Can Casacuberta
Llefià – Xavier Soto
Sant Roc
Berga
Ramon Vinyes i Cluet
Caldes d'Estrac
Can Milans
Canovelles
Frederica Montseny
Castelldefels
Ramon Fernández Jurado
Molins de Rei
Pau Vila
Sentmenat
Frederic Alonso i Orfila
(edició que inclou també “Diario de un cazador” i “El tesoro”)
Santa Coloma de Gramenet
Central
(edició que inclou també “Diario de un cazador” i “El tesoro”)
Vilanova i la Geltrú
Joan Olivà i Milà
(edició que inclou també “Diario de un cazador” i “El tesoro”)

Descàrrega gratuita en e-book
http://www.scribd.com/doc/16484173/DelibesMiguel-La-Hoja-Roja
http://www.megaupload.com/?d=MMIMX0K2