dilluns, 17 de maig del 2010

LLIBRES: “Ragtime”

Per Jordi Sànchez

L'escriptor nordamericà E. L. Doctorow gaudeix de reconeixament per part de públic i crítica al seu país, on ha guanyat diversos premis de prestigi com el Premi Nacional de la Crítica, més d'una de les seves obres ha estat adaptada al cinema, i és un dels autors que més agrada a Barack Obama. És una de les veus més destacades de la literatura americana contemporània. Al nostre país, entre altres, darrerament Miscelanea Editores ha reeditat "Ragtime" i "El libro de Daniel", i Edicions de 1984 n'ha publicat tres obres en català. Doctorow és un mestre alhora de retratar episodis històrics del seu país. A "La gran marxa" tracta la Guerra de Secessió, a "El libro de Daniel" parla del matrimoni Rosenberg, executats sota l'acusació d'exercir d'espies pro-soviètics l'any 1953, i a Billy Bathgate aborda la Depressió i els sindicats del crim dels anys 20 i 30. A la novel·la que us recomano, l'excel·lent "Ragtime", Doctorow radiografia els Estats Units d'Amèrica durant els primers anys del segle XX, on personatges reals com l'anarquista Emma Goldman, l'escapista Harry Houdini, el financer J.P. Morgan, l'empresari Henry Ford o Sigmund Freud, es barregen amb la vida d'una anònima família blanca benestant i el destí d'un pianista de ragtime que, víctima d'una ofensa racista, prendrà una decisió que l'abocarà a un violent carreró sense sortida. A "Ragtime" hi apareix la immigració, els moviments socials i polítics, les vagues obreres, el paper de la dona i la incipient indústria cinematogràfica americana. Doctorow retrata un moment històric des de l'autèntica creació literaria, difumininant les fronteres entre realitat històrica i ficció. No és, ni de bon tros, dels que avorreix amb fragments típics de treballs d'escola o lliçons acadèmiques magistrals intercalades en una trama més o menys d'intriga. Doctorow ho aconsegueix amb un estil d'aparença senzilla, amb molt de ritme, sense oblidar la crítica social i fins i tot l'humor (divertidíssim el capítol dedidat a la visita de Freud a la ciutat de Nova York). La veu de Doctorow és coral, prodigiosa, a vegades còmica, i d'esquerres.

Per Jordi Sànchez.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada