dimarts, 18 de maig de 2010

MÚSICA:"L’AMOR SEGONS JOHN AND JEHN ”

Per Xavi Serra

El pop parla d’amor. Si parlés de calaveres i punyals ja no seria pop, seria heavy metal; i si parlés de fotre’s de cristal fins al cul seria trance o progressive. Les cançons de John and Jehn, un duet de pop afincat a Londres, també parlen d’amor. Parlen d’amor i de passió; d’encontres i desencontres; d’il·lusions i desil·lusions; d’enganys i desenganys... John and Jehn són en realitat Nicolas Congé i Camille Berthomier. Van néixer a França, són parella i l’any 2006 van decidir desplaçar-se a Londres atrets per la vitalitat musical de l’altra banda del canal de la Mànega.


Si tenim en compte que la majoria dels temes de John and Jehn parlen de la relació entre els dos integrants del grup i que bona part del seu disc de debut, John and Jehn (2008), va ser gravat al seu dormitori; podem arribar a la conclusió que són més nyonyos que un llibre de Federico Moccia, que són més empalagosos que la mermelada en almívar. Res més lluny de la realitat. Des del principi, Congé i Berthomier van tenir clar que les seves cançons estarien plenes de veritats, per dures que sonessin i per molt que ferissin la seva relació. I ho mantenen. Com a prova, Oh my love, la cançó que va servir de prèvia al seu segon disc i que és un cant de l’un per captar l’atenció de l’altre, amb una tornada devastadora: “You’re dead to the world”.

John and Jehn acaben de publicar el seu segon disc, Time for the devil (www.myspace.com/johnjehn) . Es tracta d’un disc de pop amb tonalitats fosques que beu de la influència dels grans del gènere: Blondie (And we run), Pretenders (Ghosts) o Simple Minds (Time for the devil). I tot plegat amb la presència inevitable i constant dels Joy Division. No en va, Nicolas Congé va començar a escriure cançons –i a fer-ho en anglès- per la seva admiració cap a Ian Curtis. John and Jehn –que s’han passat la temporada fent de teloners dels Franz Ferdinand i que ara mateix escalfen el públic que va a veure els British Sea Power- són una de les noves bandes més estimulants del panorama actual, i es deixaran sentir en els propers anys sempre i quan la seva honestedat brutal a l’hora de compondre no acabi amb la seva relació. O viceversa.

Per Xavi Serra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada