Sophie és una jove normal i corrent que treballa en la barreteria familiar i duu una vida mediocre, però tot canvia quan, sense saber com, es veu immersa en una guerra de mags, bruixots i éssers diabòlics.
I, si a més hi afegim que viurà dins del que sembla una xatarra ambulant, que està connectada amb diferents punts d’aquest món fantàstic, o que conviurà amb un dimoni del foc, un nen aprenent del mag i un dels millors bruixots del planeta, acabem de rematar la peculiar trama de El Castillo Ambulante de Hayo Miyazaki.
Preocupa’t si no et sona el seu nom. Hayao Miyazaki mola.
És autor (i director) d’èxits japonesos tan memorables com El Viaje de Chihiro, La Princesa Mononoke, Ponyo en el Acantilado, Mi vecino Totoro i la mítica pel·lícula dels diumenges a TV3: Porco Rosso, sí, aquella que el seu protagonista era un pilot amb cara de porc.
Et comença a sonar, oi?
I és que Miyazaki sembla un guru estrany que mescla tota parida coneguda i per conèixer per a acabar realitzant còmics, llibres o pel·lícules d’animació tan estrambòtiques com genials. Potser no t’agrada l’animació, però la imatge que podràs veure seguint qualsevol film de Miyazaki és tan real que desmitifica, per fi, que els dibuixos clàssics només són del magnat congelat, Walt Disney.
Val a dir, però, que El Castillo Ambulante no és de guió propi, ja que és una adaptació de la novel·la de Diana Wynne Jones, autora també de la seva seqüela Castle in the Air (també duta al cinema per Miyazaki). Però, tot i això, el director es fa seva la història, creant una boirina miyazakensa que enamora a tothom qui la veu, tant petit com gran.
Doncs això, que Hayao Miyazaki és molt gran.
A la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona s’hi pot trobar la versió espanyola.
Per Montserrat Puñet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada