dijous, 14 d’octubre de 2010

LLIBRES: "Crònica apassionada de la Nova Cançó"

Darrerament s’ha commemorat el cinquantè aniversari del naixement de la Nova Cançó. Va ser una manifestació cultural eixida en ple franquisme amb la intenció de popularitzar i normalitzar el fet de cantar en català.
El punt de partida el trobem en la publicació d’un article, a la revista Germinabit, de Lluís Serrahima titulat Ens calen cançons d’ara, aparescut el gener de 1959 i en el que es feia ressó de la necessitat d’escriure cançons en català i prenia com a exemple la cançó francesa. Tot i que aquesta reivindicació va anar despertant de manera lenta, un grup de persones, entre els que es trobaven Josep Maria Espinàs o Delfí Abella, van començar a escriure cançons en català i a interpretar-les a cases d’amics, a fer recitals a centres parroquials i a actes públics. Poc a poc el moviment va anar creixent i el grup d’amics que interpretava cançons en català va decidir anomenar-se Els Setze Jutges, en un intent per aglutinar el màxim nombre d’intèrprets per tal de normalitzar i activar el fet de cantar en català. Van formar part de Els Setze Jutges: Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Enric Barbat, Guillermina Motta, Remei Margarit, Xavier Elies, Frances Pi de la Serra, Miquel Porter, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Maria Aurèlia Pedrerol, Rafael Subirachs, Joan Manuel Serrat, Lluis Llach i Maria del Mar Bonet. El col·lectiu va tenir molt de ressò i els seus recitals van anar en augment. Assolit l’objectiu de normalitzar el fet de cantar en català, el grup es va dissoldre i, mentre els primers integrants s’anaven retirant, els joves anaven construint una carrera brillant i destacada. Juntament amb Els Setze Jutges també va tenir lloc el sorgiment d’altres artistes que cantaven en català com Raimon o Guillem d’Efack, que completaven el fenomen de la Nova Cançó.
Per commemorar el cinquantè aniversari d’aquest esdeveniment, el Museu d’Història de Catalunya n’ha programat una exposició, el que ha significat i les repercussions que ha tingut fins a l’actualitat. Per tal de tenir una visió i una idea més àmplia sobre la Nova Cançó trobo que és interessant llegir el llibre Crònica apassionada de la Nova Cançó, un treball esplèndid, encara que amb cert to de nostàlgia, que ens acosta d’una forma directa i veraç al naixement d’aquest moviment. El seu autor, Jordi García-Soler, va ser un pioner en escriure, documentar i estudiar tota aquesta història.

Crònica apassionada de la Nova Cançó
autor: Jordi García-Soler
Lloc on es pot trobar: xarxa de Biblioteques de la Diputació.

Per Àlex Gómez-Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada