dijous, 14 d’octubre de 2010

LLIBRES "Vida Privada"

En qüestions de literatura, els catalans podem anar arreu amb el cap ben alt si ens passegem amb un exemplar de “Vida privada” de Josep Maria de Sagarra sota el braç. A aquestes alçades tothom reconeix que es tracta d’un llibre que no desmereix entre els clàssics de la literatura universal. Sagarra es posiciona davant la Barcelona de la seva època com un científic que dissecciona una granota i, esbudellant-la, en mostra tots els seus vicis i virtuts, sense oblidar tota la merda acumulada en els seus intestins. La mirada de Sagarra és exhaustiva, retrata fins el més mínim detall i com a bon clàssic, a la novel·la hi predomina el pes dels personatges davant una mínima acció argumental. Per gaudir-ne cada frase, cal llegir-lo amb llapis a la mà per anar-ne subratllant totes les seves genialitats. La seva veu és sàvia, rica en paraules i matisos, corrossiva i mordaç, cínica i divertida. I “Vida privada” també és aconsellable per aquells que pensen que la modernitat és flor dels nostres dies. Per veure que de gent bohemia i cràpula n’hi ha hagut tota la vida. Gent que li va la marxa. “Vida privada” parla de les Barcelones dels vint i els trenta com cap assaig històric ho podria fer. Parla de la Barcelona alta, la de les famílies de cognoms enrabessats, la Barcelona del vici, i la Barcelona baixa, la del distreicte cinqué, la Barcelona de la pobresa de la carn. Dues Barcelones que es barregen i s’empastifen i una lectura obligatòria. L’hauries de trobar a qualsevol biblioteca pública. Si no en tenen cap exemplar és que aquest país se’n va a la merda...

Per Jordi Sànchez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada