MÚSICA "CUCHILLO"

L’EP (Extended Play) va ser creat l’any 1952 per la discogràfica RCA Victor com a nou format per competir amb el cada vegada més popular LP (Long Play), que Columbia Records havia tret al mercat quatre anys abans. L’EP tenia la mida d’un single (uns 25 centímetres de diàmetre) i rodava a 45 revolucions per minut però permetia set minuts i mig de música per cara, més del doble que el single. Aquest augment de capacitat es va aconseguir amb uns solcs més estrets (que tallaven els tons més greus i més aguts de l’enregistrament) i la compressió de la música (en aquest sentit, l’EP va obrir el camí al que passaria molts anys després amb l’MP3). Amb la primera digitalització del so (l’aparició del CD) el format va entrar en desús i va ser una llàstima perquè, per a les noves bandes, l’EP era una bona manera d’arribar al públic. La gravació era més barata (en un EP hi cabien uns sis temes) i el preu al mercat també. Molts grups s’autofinançaven l’EP (pas posterior a la clàssica maqueta) per poder arribar al públic, però també a les discogràfiques. Amb la segona digitalizació (MP3, Napster, Emule, Sptify) i el declivi de les grans discogràfiques, l’EP torna amb la mateixa voluntat: fer arribar la nova música al públic de manera barata o, en alguns casos, gratis.




Igual que amb el 90% de les coses que tenen a veure amb la música, l’EP va renéixer al Regne Unit, ja no com a format físic sinó com a concepte: sis o set cançons amb entitat pròpia per donar a conèixer un grup o com a avanç a un nou disc. Formacions com Coldplay, Arctic Monkeys o Klaxons van arribar al públic i van firmar quantiosos contractes amb discogràfiques gràcies a l’acceptació dels seus EP’s (moltes vegades baixats il•legalment d’internet). Tímidament, l’EP arriba ara al nostre país. La gran quantitat de bandes emergents i la floració de microdiscogràfiques el converteixen en el format ideal. Així, els barcelonins Cuchillo, que fa un parell d’anys van publicar el seu disc de debut (“Cuchillo”) editen ara un EP titulat “Duat”. No és l’avançada de cap nou disc, sinó que, diuen, té entitat pròpia, i serà segur una bona manera d’ampliar el seu cercle de fans.



“Duat” conté tres temes cantats en castellà i suposa un pas més en el seu viatge psicodèlic i lisèrgic. Si en el seu disc de debut bevien de les fonts del swinging London, el folk d’arrel anglosaxona i influències del so Americana; ara semblen posseïts pels Pink Floy de Syd Barrett (“Sombra y mar”) i s’acosten als Fleet Foxes i a Grizzly Bear. L’EP dels barcelonesos surt al mercat aquesta setmana i el podreu adquirir, pagant, a la web de la seva discogràfica (www.limbostarr.com). De tota manera, segur que el trobareu al seu myspace (www.myspace.com/cuchillo), juntament amb totes les cançons del seu disc de debut. Que us aprofiti...!

Per Xavi Serra.