MÚSICA "Mr. Francis"

De tant en tant apareixen bones idees. Una d’elles és muntar un concert en una plaça on predominen les terrasses de bar. Així, la gent pot prendre alguna cosa mentre escolta bona música. La idea es torna esplèndida si, a més a més, el concert es fa al migdia, quan et ve de gust fer el vermutet amb bona companyia; la temperatura és agradable, el sol escalfa amb moderació i el teu estat és de lleugera ressaca. Els ingredients es van donar el dissabte passat a Caldes de Montbui, en el que es coneix com a BEM Festival. La fórmula només té un risc: amb tants al•licients la música pot passar a formar part del fons sonor de mil i una converses; fet que desvirtuaria el concert en sí. Però amb els Mr. Francis a l’escenari no hi ha opció que això passi. I és que els graciencs són una altra bona idea: una banda de versions atípica. Per què calcar el “Cosmic Girl” de Jarimoquai quan el pots convertir en una rumba amb aires de jazz i soul?




Mr. Francis (http://www.myspace.com/mrfrancisband)  agafen les cançons que els agraden i les toquen com els agradaria sentir-les. D’aquesta manera, el “Sgt. Peppers Lonely Hearts Club Band” dels Beatles es converteix en una cançó de cabaret; i l´”If you have to ask” dels Red Hot Chili Peppers sembla tocada per Herbie Hancock. I tot plegat amanit amb estil, personalitat i charme dalt de l’escenari. Com passa amb moltes altres bones idees, els Mr. Francis no fan res més que el que els agrada fer. Ho demostren amb l’energia que desprèn la seva música que, tot i manllevada, esdevé tant personal com si l’haguessin composat ells mateixos. Com, si no, una cançó tant musculosa com “Bullet in the head” dels Rage Against de Machine, es convertiria en un swing que podria cantar qualsevol “crooner”?



Els Mr. Francis tenen un disc al mercat, In the costume shop, que podeu escoltar íntegre en streaming a l’apartat “música” de la web de la seva discogràfica (http://www.petitindie.com/) . Una discogràfica que, per cert, és una altra bona idea; perquè funciona responent a la pregunta: “quins grups m’agradaria que publiquessin un disc?”; i després es posa mans a l’obra per aconseguir-ho. No podem fer més que felicitar-nos per estar envoltats de tantes bones idees...

Per Xavi Serra.