Fa quatre anys, el grup escocès Camera Obscura publicava un single rodó que portava per títol "Lloyd, I’m Ready To Be Heartbroken". Els gairebé 4 minuts de la cançó es justifiquen per ells mateixos, però és possible que els aficionats amb una certa edat detectessin un homenatge a una figura de la música amb una llarga carrera. El títol de la cançó respon precisament la pregunta amb què els Lloyd Cole and the Commotions tancaven el seu disc de debut, "Rattlesnakes" (84).
Lloyd Cole va néixer a Anglaterra, però va ser l'escocesa Glasgow, on estudiava Filosofia, la ciutat que va veure néixer els seus Commotions. Possiblement altres companys de generació tenen més nom entre els aficionats a la música, però aquest primer disc va generar expectatives que feien pensar que el grup podia convertir-se en un dels noms importants de la dècada. Debutar amb un treball tan rodó com Rattlesnakes va acabar sent un llast del qual no es van poder desfer amb els dos altres discos del grup, "Easy Pieces" (85) i "Mainstream" (87).
La vibrant "Perfect Skin" enceta aquesta col·lecció de deu cançons, infal·libles totes, que ni el pas del temps ni les escoltes repetides poden desgastar; una d'aquelles obres a les quals es retorna regularment. Les treballades lletres de Cole són plenes de mencions d'icones culturals més o menys populars (Leonard Cohen, Eva Marie Saint, Simone de Beauvoir, Norman Mailer, Truman Capote, Grace Kelly...), cosa que no va ser gaire ben vista per algun sector de la crítica que ho considerava, absurdament, una mostra d'esnobisme estudiantil. Es tracta d'un disc impecable melòdicament, amb un coixí musical àgil, amb influències tan diverses com la Velvet Underground, el folk o el soul, en què destaca l'exquisida guitarra de Neil Clark i l'orgue de Blair Cowan, dos Commotions que també han acompanyat Lloyd Cole en algun moment de la seva carrera en solitari. L'any 2004 se'n va publicar una edició de luxe molt recomanable amb un segon CD amb maquetes, cançons en directe, cares B de singles i sessions de ràdio.
Els primers discos de Lloyd Cole posteriors a la seva etapa amb els Commotions van tenir una certa repercussió, però l'interès mediàtic es va anar diluint malgrat la innegable qualitat de discos com l'orquestrat "Don't Get Weird On Me Babe" (91), el que va gravar com a Lloyd Cole and the Negatives (00) o el marcadament acústic "Music In A Foreign Language" (03). Fa unes setmanes ha publicat "Broken Record", que ha rebut excel·lents crítiques (aquest cop sí) i en el qual recupera un so més de banda que en els anteriors treballs.
Trobareu "Rattlesnakes" en diverses biblioteques (podeu consultar-les al Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals: http://sinera.diba.cat/search~S174*cat ).
A la pàgina web oficial www.lloydcole.com/weblog (que gestiona el mateix Cole) hi podeu escoltar fragments de gairebé totes les seves gravacions oficials i hi trobareu molta informació, a banda d'una botiga amb gran part de la seva discografia i un fòrum en el qual sovint participa ell mateix.
Per Xevi Canals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada