MÚSICA: "MANEL"

EL NADAL DELS MANEL


La dèria que tenen alguns grups pop de fer nadales de tant en tant (majoritàriament durant les dates nadalenques) no és nova. L’exemple més recorregut és el “Last Christmas” dels Wham! (http://www.youtube.com/watch?v=AvO59jDlpZE ), publicat l’any 1984 i que l’any passat va ser la nadala més descarregada de la xarxa i va ser número 7 en vendes a Espanya durant el període nadalenc. D’altres formacions, com els The Killers, hi tenen autèntica afició: n’han publicat una cada any des del 2006, la més coneguda de les quals va ser “Don’t shot me Santa” (http://www.youtube.com/watch?v=cglLJJ0Czo8)  i la d’aquest any és “Boots” (http://www.youtube.com/watch?v=UymN_kjYeFk ).



Al nostre pais van inaugurar la sèrie els Glaucs, amb una memorable “Nit de Reis” (http://www.youtube.com/watch?v=7GFpWmcym7o ) i poc després, Música Global va començar una sèrie de recopilatoris que sota el títol de “Altres cançons de Nadal”, publicava nadales interpretades per grups com Gossos, los Sencillos, Lax’n’Busto o Sidonie. Ara són els Manel els que irrompen en el món dels caganers i el boix grèvol. Fa unes setmanes que ofereixen gratuïtament a la seva web, http://www.manelweb.com/ , la cançó “El 25 de gener”. Per internet he llegit que es tracta d’una obra mestra. Jo potser no diria tant, però és sens dubte la última de les grans notícies que ens ha donat la música feta al nostre pais durant el 2010. “El 25 de gener” és musicalment poc nadalenca, sembla extreta de la banda sonora de “El Bueno, el feo y el malo”, i explica el camí de tornada dels reis mags un cop visitat del portal de Betlem. Es tracta d’un conte fosc, depriment, que ens parla de la manca d’objectius i d’ideals i de la pèrdua de lideratge. Si no fos pel convenciment que als Manel el que els agrada és explicar històries petites, diria que es tracta d’una faula sobre el món actual. I aquesta faula va acompanyada de “Un Camell d’Orient”, una altra nadala, més naïf, cantada amb l’ajuda d’un cor infantil, molt a la manera de Karen O & the Kids; i que vé acompanyada d’un conte il•lustrat per un dels membres de la banda.



“El 25 de gener” no és només una bona notícia pel nivell de la cançó en sí, sinó perque esdevé el millor dels avanços a la publicació del segon disc dels Manel, que ens arribarà el proper mes de febrer. Fins que vaig descobrir aquesta petita joia pensava que no voldria estar en la pell de cap dels quatre membres de la banda. Havent publicat un dels millors discos de la música en català, havent insuflat tant aire fresc en tant poc temps i havent rebut l’aplaudiment unànime de crítica, públic i incrèduls convençuts que la música que es fa aquí és una merda; ha de ser refotudament difícil posar-se a crear de nou. Posar-se al nivell de “Els millors professors europeus” és tant complicat i afirmar rotundament que els Manel van ser flor d’un dia és tant fàcil... Però “El 25 de gener” és tant bona que els auguris sobre el segon treball de la banda només poden ser bons. I l’expectació no pararà de créixer, segur...

Per Xavi Serra