MÚSICA: "MÚSICA AL QUART PRIMERA"



Un dels grans drames històrics de Barcelona ha estat la poca quantitat de sales on el sempre ampli parc de bandes de la ciutat pugui mostrar les seves dots, donar-se a conèixer o, simplement, començar a foguejar-se. En els darrers anys s’ha anat corregint l’anomalia amb l’aparició de localets com l’Heliogàbal o el BeGood. A comarques també s’està fent feina: les sales del país s’han unit per pagar gires de grups que comencen a despuntar; en una “joint venture” que només té avantatges, tant per les sales, com pels grups, com per al públic. Però és evident que encara no n’hi ha prou. Estem vivint un moment sense massa precedents pel que fa a la proliferació de formacions noves; al nivell mig de l’oferta musical i a l’avidesa de la demanda. Falten sales per englobar tota aquesta riquesa i fer-la arribar, en directe, al públic.


Mentrestant, la saviesa popular s’imposa. Torna a anar per davant de les institucions i del sector privat. Fa uns anys, i davant la manca d’espais on tocar, va néixer un circuït improvisat de pisos on s’hi feien concerts. Els que hi vivien –grups d’estudiants o joves que compartien pis- volien simplement liar-la a casa i convidaven col•legues músics perquè els amenitzessin la festa. La cosa va anar creixent i alguns pisos van arribar a muntar autèntics cicles de concerts. La gent ja sabia – via facebook, twitter o el més analògic boca a boca- que tal dia de la setmana hi havia bolo en tal pis de la ciutat. Cervesa a la nevera i un raconet on encabir els amplis i a tocar; que en temps de crisi qualsevol forat és trinxera. Els 4t1a (http://www.myspace.com/4t1a4t1a ) van actuar en molts d’aquests concerts en família; i fins i tot en van organitzar algun. D’aquí el seu nom: la seva història va començar en un Quart Primera.



Amy Winehouse va triomfar al myspace (ara “my____”) abans que la seva música fos planxada en un CD. Els 4t1a van ser famosos en un replà d’escala i ara publiquen el seu primer llarga durada: “El Món en un cafè”, que podeu escoltar de franc a l’spotify. Als 4t1a els ha costat molt arribar fins aquí. Fa dos anys van publicar un EP amb el títol de “El capità Poc i altres herois urbans”, que regalaven a la seva web a canvi que l’interessat expliqués qui era per a ell un heroi urbà. La fórmula musical dels 4t1a és simple: pop amb pols acústic, veus doblades i històries petites. “Doctor” incorpora un piano i el ritme sincopat dels The Hours o els Mishima; “8 punts” s’acosta perillosament (de fet trepitja la línia vermella) a “Pla Quinquennal” dels Manel i la intensitat de “El món en un cafè” recorda els The Verve més melòdics. Les cançons de 4t1a són fàcilment digeribles, pop despullat de qualsevol artifici. Són, per tant, deutors dels seus inicis. La seva música és essència del pop de la mateixa manera que els seus primers concerts van ser la mínima expressió de la música en directe: tocant en una festa a casa d’un col•lega.

Per Xavi Serra