dissabte, 5 de febrer de 2011

MÚSICA: PONY BRAVO

PONY BRAVO.UN GRAMO DE FE: PREGÀRIES ATESES




Santa Teresa de Jesús va dir que es vessaven més llàgrimes per les pregàries ateses que per les no ateses. Els devots de la música arriscada, de les cançons que defugen les estructures convencionals i dels grups que tenen l’habilitat d’apropiar-se de la tradició per reiventar-la amb originalitat, després d’escoltar Un gramo de fe (El Rancho Discos, 2010), el segon disc del quartet sevillà Pony Bravo (http://www.myspace.com/ponybravo) , no estaran d’acord amb la mística castellana. Però és possible que escoltant cançons com la litúrgica La rave deDios, es recordin d’ella, perquè és sabut que hi ha similituds entre certs tipus d’experiències provocades per les drogues –com LSD- i les experiències místiques.



Un gramo de fe és un disc lisèrgic i al.lucinat, on després de la calma, sempre arriba la tempesta en forma de canvis de ritme inesperats. Un tripi on trobem post-punk esmolat a cançons com la inquietant La voz del hacha o a l’instrumental Fullero, reggae a la fumeta Pumare-ho i psicodèlia a la progressiva El campo fui yo i a la passada Noche de setas, que té una lletra que podria ser un guió d’una peli de Judd Apatow. Per si tot això fos poc, els sevillans també s’atreveixen amb els pals flamencs i experimenten amb una zambra a Ninja de fuego i un fandango a Lo más díficil del mundo. L’estil d’aquestes dues cançons, remet al que trobàvem al seu debut Si bajo de espaldas no me da miedo (2008).



Es pot pensar que amb tant d’al.lucinògen costi seguir el fil del disc o tèmer que la identitat del grup quedi diluïda entre tanta barreja de gèneres. Però no. El grup acaba essent un amb el seu disc, igual que el protagonista de la seva cançó Salmo 52-8, acaba sent un amb l’univers. En cas de pèrdua durant l’escolta, només cal buscar els teclats que apareixen a les cançons i aferrar-s’hi com si fossin un mantra. Si els seguim arribarem al final, a la paròdia new age Hipnosis groove.



A Un gramo de fe també destaquen les lletres, que aconsegueixen crear potents imatges i que en algunes cançons com la kraut i hipnòtica Super-broker o China da miedo –on es nota la mà dels barcelonesos ZA!, que han col.laborat en el disc- fan una divertida crítica a la actualitat política i econòmica. Aquesta crítica social, juntament amb l’atmosfera surrealista de la seva música i la imatge gràfica del grup, emparenta la banda amb un altre sevillà, el dibuixant Miguel Brieva (http://www.guiadelcomic.es/miguel-brieva/entrevista-2009.htm) . Una entrada per Pony Bravo a la Enciclopédia Universal Clismón, ja! Podeu trobar Pony Bravo a les llistes dels millors discos del 2010 i us podeu baixar els seus treballs, així com els de Fiera , el projecte paral.lel del baixista, a la web de la seva discogràfica El Rancho (http://www.elrancho.com/ ).



Per Lídia Noguerol


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada