dimarts, 8 de març del 2011

LLIBRES: "SE SABRÀ TOT"

Se sabrà tot sense sentir res


Una història excel•lent, trepidant i realista sobre poder i manipulació que ens enganxa des del inici i ens inspira a la reflexió, però no ens arriba al cor

Avui us vull parlar d’un llibre molt peculiar que podeu trobar a varies biblioteques públiques: Se sabrà tot, de Xavier Bosch. És una història propera, que tracta del dia a dia de la societat, de la seva falsedat i del fàstic que fa. Així que si esperes un conte de prínceps i fades aquest no és el teu. Aquí els que manen són els diners, la força i el sexe. És un món com el nostre, on la gent folla, caga i perd la seva dignitat per aconseguir els seus objectius mentre s’omple de soledat, tristor, depressió i desamor. Però aquesta història no fa pena, perquè cap protagonista és un ésser humà, tots són màquines del sistema que han oblidat que el més important és estimar.

La història transcorre en llocs reals de Barcelona i està basada en notícies que han passat en els últims anys, fet que li atorga una gran quantitat de realisme i versemblança. La trama comença quan el director d’un diari decideix dimitir. Per què? Aquesta és una de les preguntes que ens enganxa des del inici i que s’anirà desvelant al llarg de la lectura.

El llibre qüestiona l’independència del periodisme aprofundint en el funcionament i l’estructura d’un mitjà de comunicació, mostrant-nos que qui mana no es troba entre els membres que componen l’entramat sinó en els diners i el xantatge. Un dels punts forts de l’autor és que sap tractar amenament un tema tant seriós i preocupant, convidant-nos a la reflexió a la vegada que ens ofereix entreteniment. Per fer-ho ens presenta un periodisme embolicat amb elements de corrupció i especulació immobiliària juntament amb un ritme dinàmic, ironies i una gran porció d’intriga.

Però Bosch no es centra únicament en criticar el poder en un mitjà, ho fa en un pla general: els forts, els rics, els violents, els mentiders i els tramposos contra els més marginals, les persones innocents i les indefenses. Això fa que s’obrin un seguit d’històries paral•leles perfectament integrades a la trama central. Per fer-ho s’alternen capítols narrats pel protagonista amb articles del diari que serveixen per aportar una visió més amplia del que passa a la ciutat.

Aquesta novel•la és fascinant, però per assegurar-se que no perdéssim l’atenció l’autor ha introduït de manera sobtada i enmig de tanta excel•lència, anècdotes quotidianes de mal gust que fan nosa, amb paraules barroeres que converteixen aquest llibre en un mirall de la realitat i no en una obra d’art. Crec que una de les gràcies dels llibres es troba en la subtilesa i el vocabulari emprat. I en aquest cas el vocabulari té la gràcia al cul i les paraules més destacades son aquelles que no entén ningú, que utilitza per fer-se el culte, mesclades sense gens de delicadesa amb frases i declaracions que normalment podem sentir dir al borratxo d’un bar. Això fa que desaparegui la gràcia encisadora, aquella màgia que et captiva, de cop es trenca.

A més, l’autor per ser original presenta un protagonista que té un problema, com en totes les històries, però en comptes d’apropar-se a nosaltres i explicar-lo decideix començar per les seves pràctiques sexuals i altres aspectes poc sentimentals. I així ens té durant la meitat del llibre, sense deixar-nos entrar en el seu cor, tècnica que provoca molta intriga. El protagonista pateix, però intenta no mostrar-ho davant al resta, esforçant-s’hi tant que al final quan ens explica el que li passa no aconsegueix transmetre pena, ja que ens ha agafat una espècie de fàstic que no ens deixa sentir, carregant-nos el moment que havia de ser emotiu. El mateix passa amb la resta de protagonistes, semblen maquines sense sentiments.

Jo sempre ploro quan llegeixo un llibre i aquest és per deprimir-se, perquè explica les veritats més tristes, però amb tant poc sentiment que només aconsegueix fer pensar sobre la banalitat de la vida sense que l’emoció sorgeixi. Què importa que el món sigui tan cruel si no existeix ningú que no ho sigui? Tot plegat fa que ens envaeixi una sensació de misantropia total, perquè tots semblen dolents i no sabem amb quin personatge anar, a qui defensar, i al final ens és igual el que passi.

Per acabar diré que tot i que Bosch ha aconseguit oferir un producte de qualitat i diferent, el defecte que li veig és que només explica una part de la realitat i s’oblida de l’altra, on es lluita per l’amor, la sinceritat i per convertir totes aquestes maquines en persones amb sentiments. Per tant, no serveix que se sàpiga tot si el món està robotitzat i ningú sent res. L’escriptor ha eliminat tota esperança, enmig d’aquestes màquines hauria de quedar alguna persona innocent i això és l’únic que falta, tant perquè el llibre sigui perfecte com perquè no només sapiguem la veritat sinó que sentim el desig de canviar-la i ens emocionem al veure que no és possible. Però com he dit al principi aquesta no és una història de fades així que si ho voleu saber tot, fins i tot el més fastigós, comenceu-lo a llegir.

Si voleu fer un tastet del llibre a la pàgina oficial de Proa us permeten descarregar el primer capítol.

____________

Web de Proa: http://www.proa.cat/ca/llibre/se-sabra-tot_11602.html ).

Biblioteques on es pot trobar: (http://sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Se+sabr%C3%A0+tot&searchscope=171&submit=Cercar )

Per Laura Rodas
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada