dimarts, 22 de març de 2011

LLIBRES/COMIC: "LOS MUERTOS VIVIENTES"

Existeixen histories de zombis i bones histories de zombis. Los muertos vivientes és, de moment, una de les bones. Dic de moment perquè a Espanya acaba de sortir el volum 13 de la inquietant sèrie de còmics. Ningú pot negar que, ara per ara, els zombis estan de moda; igual que fa res ho estaven els vampirs ( i encara segueix vigent, encara que amb menys furor, amb les últimes pel•lícules de la saga Crepúsculo o True Blood) i abans els extraterrestres. Però les histories de zombis no són noves, ni de fa vint anys. Edgar Allan Poe ja tenia inquietants històries de zombis com La caiguda de la casa Usher (a Youtube podeu trobar varies versions del relat portat a curtmetratge). També em venen a la memòria W. W Jacobbs amb el seu famós conte La pata de mono i òbviament Frankenstein de Mary W. Shelley. I tenim zombis molt abans, a les llegendes populars. Sobretot a Àfrica amb les tradicionals pràctiques de vudú d’algunes zones del continent.


Los muertos vivientes és una historia de zombis molt moderna i basada en el món més actual i realista. En Rick Grimes, el protagonista, es desperta un dia a l’hospital després d’haver estat en coma. Ningú respon quan crida a la infermera, sembla que fa dies que no l’atenen, les flors de la seva tauleta estan podrides. En Rick s’ensuma que alguna cosa no va bé però mai s’hauria imaginat que els zombis, unes bèsties que es mouen sobre la terra desitjant mossegar carn humana, s’han fet els amos del món. En Rick, juntament amb uns altres supervivents, intentarà sobreviure en aquest mon apocalíptic, arribant a fer qualsevol cosa per mantenir-se amb vida.

Si hi ha una paraula que defineix a la perfecció aquests còmics seria deshumanització. Els humans som ésser lluitadors, supervivents, amb virtuts i defectes però en un món on no hi ha lleis només pot sobreviure qui estigui disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir-ho. Un món que funciona per petits grups que busquen un lloc per viure i es van trobant uns amb altres i l’alegria de trobar nous supervivents es va transformant en l’agonia de repartir els pocs recursos que queden. Un grups que sobreviuen gràcies als líders però, en un món destruït on tothom viu amb por, qualsevol grillat amb do de paraula es pot convertir en líder. Còmic 1, 2, 3, 4... van passant els volums i arriba un moment que els zombis són el mal menor, la causa del que estem llegint però el pitjor es la conseqüència. La conseqüència és una deshumanització dels personatges que de vegades costa molt d’assumir, sobretot pel lector, que llegeix escenes realment desagradables per la vista, però també per la raó humana que veu com tot el que succeeix es, probablement, el que passaria a la vida real després d’una gran catàstrofe. La vida dels personatges és realment dura i empitjora a cada pàgina. Com diu molt encertadament en Rick Grimes en un dels volums: “Los muertos vivientes somos nosotros”.

Títol: Los muertos vivientes
Autor: Robert Kirkman (guió); Tony Moore, Charlie Adlard (llapis, tinta i grisos)
Publicació: Barcelona, Planeta DeAgostini, 2005

Podeu trobar els exemplars del còmic a les biblioteques següents (no totes els tenen tots, ho haureu de consultar amb antelació):
AMETLLA DEL V., L'.Josep Badia i Moret
BADALONA.Lloreda
BCN CV.Francesca Bonnemaison-Música i cinema
TIANA.Can Baratau


Per Laura Pallarès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada