LLIBRES: "SERGI PÀMIES"

Arriba el temps de llegir. De llegir a la platja, de llegir als parcs sota una ombra, de llegir a la piscina, a l’hamaca, durant un viatge molt llarg... Per això, que res millor que una lectura lleugera però a la vegada interessant?


Sergi Pàmies va néixer a les afores de París i fins els onze anys no va tornar (perquè els seus pares ja ho eren) a Barcelona. Aquí aprengué el català, la llengua que més tard utilitzaria per a totes les seves novel·les i contes. Com molts escriptors, va començar treballant d’alguna cosa que no era l’escriptura, en aquest cas, Pàmies va ser comptable fins l’any 1989, any en que va publicar-se el seu primer llibre T’hauria de caure la cara de vergonya. Des de llavors, els èxits han anat rodats i és que, només un any després d’aquesta publicació, la novel·la va ser traduïda al castellà i va obtindrevaris premis importants. Així va encendre’s la guspira de la literatura dins seu (o ja hi era?) i encara no s’ha apagat ja que actualment encara publica llibres, tradueix novel·les del francès, col·labora amb diferents programes de ràdio i TV i escriu per a diferents diaris.

Pel que fa la seva manera d’escriure, cal dir que als anys 80, quan va començar a publicar, el que ens oferia era una literatura fresca i moderna que denotava el desenvolupament de la narrativa catalana. Ara però, tot i no semblar-nos tant moderna, sabem que és diferent. Aquest escriptor promou el gust per un llenguatge simple però precís. Sota d’aquesta simplicitat inicial, però, les seves narracions resulten riques i detallen accions que a primera vista són inexistents.

El fet que estiguin escrites sempre en present accentua l’immediatesa característica de Pàmies i la primera persona que utilitza reforça, sense dubte, la complicitat que des de la primera pàgina captiva al lector. D’aquesta manera, aquest lector àvid pot sentir-se identificat amb la vulgaritat -en el bon sentit- dels personatges i la seva vida quotidiana. I és que hi trobem tota classe de tipologies humanes en situacions ridícules que mostren com aquest autor se’n riu de tot i de tothom utilitzant un humor que ratlla la ironia.

Alguns podrien descriure l’obra de Sergi Pàmies com a banal, però és precisament aquest el joc en el que participa: afronta el risc de transformar allò que escriu, aparentment sense profunditat i fugint de la transcendencència, en una virtut literària. Així, no cal confondre la falta d’èmfasi amb la que tracta temes complexos ( l’amor, la família, la solitud o la mort) i que implica aquesta poètica de la instranscendència, amb la superficialitat.

En realitat, de vegades tot manca de profunditat. Tot i això, ens trobem davant d’una mostra de les noves corrents narratives que, marcades per la brevetat, l’actualitat i la ironia –en aquest cas- ens acompanyaran d’ara en endavant.

Així doncs, no triguis! Tria el títol que més t’agradi i deixat captivar per aquest autor que ben segur et robarà més d’un somriure.

Obres publicades:
 T'hauria de caure la cara de vergonya, Quaderns Crema, 1986.

 Infecció, Quaderns Crema, 1987

 La gran novel·la sobre Barcelona, Quaderns Crema, 1999.

 L'últim llibre de Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2000.

 Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, 2006.

 La bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010.

 La primera pedra, Quaderns Crema, 1990.

 L'instint, Quaderns Crema, 1993.

 Sentimental, Quaderns Crema, 1995.

Enllaç per buscar l’exemplar disponible a la biblioteca més propera: http://sinera.diba.cat/search~S171*cat/X?Sergi+P%C3%A0mies+&searchscope=171&SORT=R  

Per Candela Caballero (http://onadebarcelona.blogspot.com)