dimecres, 20 d’abril de 2011

TELEVISIÓ: "DOWTON ABBEY"

Any 1912. Anglaterra. Una gran família. Un comtat d’extenses terres. Tres filles. Problemes d’herència. I mentrestant els criats amunt i a baix. Ens trobem davant l’exitosa sèrie britànica Downton Abbey. Un serial d’època amb tot un seguit de trames que ens deixaran vent asseguts davant la televisió.


Una família de l’alta aristocràcia. Són els Comtes de Grantham, un comtat situat a l’encantador i british poble de Downton Abbey. Fins aquí tot correcte. Però hi ha un problema. La descendència són tres noies. No hi ha hereu. I a inicis del segle XX això era un problema. Suficient per ser el fil conductor d’un drama d’època. Qui serà l’hereu? I si casem la nostre filla gran amb algú pròxim? I si intentem lluitar per canviar la llei? Aquesta és l’arrel de la qüestió. Però està plagat d’altres subtrames. No podem oblidar que un castell com els dels senyors Grantham ha de disposar d’un ampli servei a la seva disposició. Un conjunt de criats que faran les delícies de l’espectador. Hi ha amors platònics, intrigues de cambra, secrets a mitges, enveges de manual. Tot passa entre els passadissos de la casa. Unes intrigues que arriben també als senyors de la casa. Les històries no entenen de classe ni de condició.

Es una sèrie històrica i com a tal no oblida els successos de l’època. Tot s’inicia amb el dramàtic i conegudíssim enfonsament del Titanic. Però també els canvis polítics i socials de l’època s’hi veuen reflectits. La pròpia temàtica de l’herència, la implicació de les dones en política o els canvis en les diferències de classe són alguns dels factors que acompanyen el transcurs de cada capítol. Cal afegir, a més, un esplèndid repartiment que permet que hi hagin moments hilarants on és impossible no parar de riure, moments on les llàgrimes ja no es poden contenir i genials escenes on la relació senyor-criat adquireixen nous sentits. Sense oblidar les frases per la posteritat. “Què és un cap de setmana?” deixa anar una de les filles durant un sopar. I seria impossible escollir alguna de les increibles frases de la Comtesa Vidua de Grantham, àvia de la família, e interpretada per la sempre magnífica Maggie Smith. Només per ella ja valdria la pena la temporada sencera.

Malgrat el que pugui semblar a simple vista, no és una sèrie per dones encantades amb el llibre “Criades i senyores”. Ni molt menys. Els al•lèrgics al romanticisme d’“Orgull i Prejudici” no s’abstinguin. Abandonin els prejudicis sobre aquest gènere. És una sèrie que enganxa. Enganxa a més no poder. I sinó ja m’explicaran.

► Emissió els dimarts a les 22h a Antena 3 [de nou, totalment recomanable el visionat en versió original, un anglès britànic exquisit]


Per Andrea Gómez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada