divendres, 3 de juny de 2011

MÚSICA: "MAZONI -FINS QUE LA MORT ENS SEPARI"

Creieu-me que des de la primera escolta que n'estic atent, però continuo posant l'orella una vegada i una altra l'últim disc de Mazoni, “Fins que la mort ens separi” (enllaç a Spotify: Mazoni – Fins que la mort ens separi ). La veritat: és un disc que esperàvem amb ganes. Jaume Pla, que n'és l'alma mater, forma part de la nova fornada de músics catalans que estan treballant i obtenint bons resultats. No seria així si no fos que en Jaume, un empordanès de cap a peus, té -diria- incontinència musical. Sembla un d'aquells músics que no para de compondre i que coneix bé els seus referents, que se'ls escolta i que els sap versionar. Vaja, que no parlem d'un nou músic que per casualitat pot viure d'aquest ofici sinó d'algú que sap música i que és capaç de tancar-se en una casa al mig de la vegetació empordanesa i uns quants cables per acabar parint un disc. Un home tranquil i amb aire de despistat que entona bé les melodies i sap tocar guitarra i piano notablement bé.

“Fins que la mort ens separi” és un bon disc. La portada no està a l'alçada de la música, però anem a parlar de notes. Obre l'àlbum un tema instrumental d'aquells que fan saliva pel que vindrà. El segon tema, i crec que #alguhohaviadedir, podria ben ser un tema de Lluís Gavaldà. I això, ep, no té per què ser dolent! De la resta, en destacaria “Ulisses i el full en blanc”, “L'home número 12” i “Això nostre s'ha acabat (fos el que fos)”, que tanca el disc de manera fantàstica.

Posats a parlar-ne crec que cal subratllar el videoclip de “Totsants” -que no és precisament una de les cançons que en destacaria- (http://www.youtube.com/watch?v=-lYKD9H6DdY) . Lluny d'aquell desencertat videoclip d' “Ei, que surt el sol” (enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=Ri3tKAVE0EQ) , aquest és d'una professionalitat i originalitat envejable. En Jaume Pla sap treure profit de les amistats que són uns genis del ram. Per tant, no us el perdeu. Ni el videoclip ni el disc, perquè Mazoni, en serà un dels grans!

Per Núria M.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada