El Petit Príncep es un conte que malgrat tenir més de 50 anys conserva totalment la seva vigència i ens continua ensenyant coses lectura rere lectura. I es que aquest es un llibre per llegir un cop, i després un altre i un altre i tots els que calguin.
El seu autor, Antoine de Saint-Exupéry, el va escriure en forma de conte, amb un llenguatge senzill i una historia aparentment simple. Per aquest motiu pot semblar un llibre per a nens. Però en realitat, es tracta d’una metàfora sobre l’amistat, l’amor, i el sentit de la vida en general.
El conte comença amb un aviador perdut al Sàhara que es troba amb un petit príncep que ve d’un planeta llunyà, l’asteroide B 612. Aquest li explicarà el munt d’històries que ha viscut des del dia que va decidir abandonar el seu petit planeta per recórrer l’univers. Es en aquest viatge on el Petit Príncep coneix a un rei, un vanitós, un borratxo, un home de negocis, un faroler y un geògraf. Aquests personatges representen qualitats humanes com l’autoritat i l’ambició del poder, l’egoisme i la vanitat, la manca de força de voluntat, l’avarícia, l’absurd o l’obsessió pel treball. En cada una d’aquestes aventures el Petit Príncep es planteja el per què d’aquestes actituds però la mirada innocent i sense manipular dels nens li impedeix entendre-les.
Així doncs, el nostre protagonista s’adona de l’estupidesa humana i de la manera absurda d’actuar dels adults, i aquest llibre es converteix en una metàfora sarcàstica i crítica amb la nostra societat i la nostra actitud davant la vida.
“Només es pot veure amb el cor. Lo essencial és invisible als ulls”. El Petit Príncep.
Per Marta Mela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada