Confesso que m'agrada allò que sovint s'ha anomenat pop barroc, un estil que va néixer cap als anys seixanta, quan instruments fins aquell moment utilitzats en la música clàssica s'incorporaven al llavors recent pop. Malgrat que trobo que la formació de baix-guitarra-bateria-veu és autosuficient en molts casos i que sovint no cal gaire res més, hi ha vegades que s'agraeix que els grups facin ús del ventall de recursos musicals al seu abast. També és veritat que el maridatge de grups de rock amb orquestres no sempre ha donat un bon resultat, i a vegades han fregat –per sobre o per sota– la línia de la grandiloqüència buida; altres vegades els arranjaments de corda s'han convertit en simples complements sobrers que només volien imprimir una pàtina de suposada qualitat i un fals bon gust. Però la història del pop també ens ha deixat exemples molt més reeixits.
The Granite Shore és un grup anglès força desconegut que només ha publicat dos singles, "Tomorrow Morning, 3 am"/"Workhouse" i "Flood of Fortune"/"Highway Code", tots dos al segell Occultation (amb dos nous singles de The Wild Swans i un parell d'EP de The Distractions com a úniques referències fins ara). Les cançons que formen aquests dos llançaments, però, no semblen les primeres obres d'un grup. El grup liderat per Nick Halliwell mostra una ambició tant en la música com en les lletres que costa de trobar en grups novells. De fet, no sé ben bé si es pot parlar de grup o més aviat The Granite Shore és una entitat canviant pel que fa a components, ja que en aquests dos singles hi ha tocat gent, entre d'altres, dels Wild Swans i dels June Brides (tots dos grups amb origen als llunyans vuitanta). Els arranjaments de vent i corda porten a la memòria discos de grups dels seixanta com The Left Banke o els Love, o cantautors com David Ackles o Bill Fay, però també la grandesa de l'"Ocean Rain" dels Echo & the Bunnymen o l'èpica d'uns British Sea Power més respectuosos amb l'estructura de cançó clàssica.
L'ambició que mostra aquesta banda podria anar contra seu, però les reserves que hi pugui haver d'entrada s'esvaeixen només d'escoltar qualsevol d'aquests quatre talls que fins ara –estan gravant un LP que hauria de sortir aquest mateix any– formen la seva discografia, i el secret el trobem a les cançons, majúscules totes quatre, amb tornades que no s'avergonyeixen de ser-ho, uns arranjaments al servei de la cançó –i no al revés– i unes lletres treballades que val la pena desxifrar. Em costa triar-ne una, però ara mateix em quedo amb la dickensiana "Workhouse". Grandiosos, romàntics i misteriosos.
Podeu escoltar The Granite Shore des del seu MySpace (http://www.myspace.com/thegraniteshore ) i també per Spotify
Per Xevi Canals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada