dilluns, 5 d’abril de 2010

RECOMANACIÓ CINEMA: "L’originalitat de l’stop motion"

per Marta Fabián

L’originalitat de l’stop motion



Una de les tècniques més originals del cinema és l’stop motion (també coneguda com a quadre per quadre), un sistema d’animació que consisteix en aparentar el moviment d’objectes estàtics capturant fotografies. Per tant, no existeix moviment real a capturar, sinó que es produeixen imatges una per una de manera que al projectar-se consecutivament es produeixi la il·lusió de moviment. En general, es denomina animacions stop motion a les que no entren en la categoria de dibuix animat, és a dir que no han estat pintades ni dibuixades, sinó que han estat creades prenent imatges de la realitat. La tècnica stop motion també és el mitjà que es fa servir per a la producció de pixel·lació, l’animació de la vida humana o animal, vista en la seva totalitat o en part. Hi ha dos grans grups d’animacions stop motion: l’animació de plastilina, o qualsevol altre material modelable, tècnica que en anglès és anomenada claymation, i també les animacions d’objectes més rígids.
Els orígens d’aquesta tècnica són tan antics com els dels cinema. Entre els seus pioners es troben el soviètic Ladislaw Starewicz, que l’any 1905 va realitzar una de les primeres pel·lícules stop motion utilitzant com a models insectes reals. Aquesta pel·lícula era “La venjança del camerògraf”, però després Starewicz en faria moltes més amb la mateixa tècnica. A l’Estat espanyol també trobem antecedents de l’ús del sistema amb els treballs de Segundo de Chomón, que el 1908 va realitzar “L’hotel elèctric”. Un altre gran pioner de la tècnica va ser Willis O’Brien, que va animar la pel·lícula “King Kong”, un dels exemples més coneguts d’animació per stop motion. Pel que fa a l’animació amb plastilina, l’stop motion també ha estat utilitzat en treballs de Aardman Animations, incloent la sèrie i les pel·lícules de Wallace i Gromit i “Chiken Run: Evasió a la granja”. Aardman també ha produït anuncis publicitaris i vídeos musicals utilitzant la tècnica quadre per quadre. Un exemple ben conegut és el videoclip de la cançó Sledgehammer, de Peter Gabriel. En aquesta videoclip utilitza una variant de l’stop motion, la pixilació. Aquesta tècnica consisteix en una persona mantenint una postura fixa per a cada fotograma que és gravat, de manera que es converteix en una marioneta humana. Una altra variant de l’stop motion és la tècnica go motion, que consisteix en moure un model lleugerament durant cada exposició per a produir un efecte més realista amb un moviment desenfocat.

Actualment a l’Estat espanyol molt cineastes utilitzen aquesta tècnica. En els últims anys s’han realitzat obres molt interessants com ara “Gastropotens” o “El enigma del chico croqueta” de Pablo Llorens, “Capelito” de Rodolfo Pastor i “El negre és el color dels Déus”, “Violeta, la pescadora del mar negro” i “La Lupe i en Bruno”, de Marc Riba i Anna Solanas, entre molts altres.

Tim Burton és un dels directors i productors que ha apostat per aquesta tècnica. En els anys 80 Tim Burton va començar a utilitzar la tècnica stop motion, influenciat per les pel·lícules d’efectes especials de Ray Harryausen que veia quan era petit. Aquestes pel·lícules el van impactar tant que va voler utilitzar l’stop motion en els seus treballs. El primer d’ells va ser el curt “Vincent” i a principis dels anys 90 va continuar apostant per la tècnica a les pel·lícules “Pesadilla antes de Navidad” i “La nóvia cadàver”. Tim Burton ha apostat per aquesta tècnica justament quan existeix un gran auge per l’animació digital i quan la tecnologia facilita més que mai la feina dels animadors.
Utilitzar la tècnica stop motion significa un treball de minuciosa artesania. Per exemple, la utilització d’aquest sistema a la pel·lícula “La nóvia cadàver” va comportar un rodatge de 52 setmanes i per alguns plans es va tardar unes 3 setmanes, quan el més normal en un rodatge d’una superproducció com Harry Potter és de 14 setmanes de rodatge.

Tot i això, l’stop motion és una tècnica que continua ben viva, perquè captiva a tots els que l’utilitzen, tot i els esforços que comporta crear produccions d’animació amb aquesta tècnica artesanal i, a més, fascina els espectadors.
Tothom pot ser el director de la seva pròpia una pel·lícula en stop motion. Si vols provar, consulta aquest blog: http://www.pixelydixel.com/2006/08/haz-tu-propia-pelicula-de-stop-motion.html.

Marta Fabián.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada