dijous, 14 d’octubre del 2010

TELEVISIÓ: "X Files"

Expediente-X Quan la veritat és allà fora.

X-files va ser una de les series més populars dels noranta. Durant nou temporades varem tenir un parell d'agents de l'FBI que ressolien cassos amb éssers paranormals, perseguien extraterrestres mentre anaven descobrint les conspiracions del govern...ah! I la tensió sexual entre els dos anava en augment. Ara el nouvingut canal Nitro ens dóna una bona oportunitat per veure-la de nou cada tarda a les set.

Chris Carter

El seu creador. Surfista amateur i llicenciat en periodisme. Desprès de provar fortuna editant revistes sobre el seu esport preferit va saltar a la televisió escrivint sit-com's. Una de les produccions més populars on va participar és La Tata, emesa per Televisió de Catalunya cada dos per tres. Amb l'ajut d'un directiu de la Fox Tv va poder portar a la petita pantalla el seu projecte persona, un homenatge a la seva sèrie preferida de la infància: Kolchak, the night stalker, on un periodista es dedicava a perseguir a monstres diversos per la ciutat. Carter, aprofitant l'èxit d'El silenci dels anyells i amb l'excusa d'un estudi on quasi un terç dels nord-americans creia en l'existència dels extraterrestres va crear a Mulder i Scully.

L'argument

La sèrie s'inicia quan una jove forense de l'FBI, Dana Scully, es assignada al departament dels expedients-x, secció que s'encarrega d'investigar fenòmens paranormals. El seu nou company és Fox Mulder, un brillant criminòleg, creient del món sobrenatural i l'existència d'OVNIS. Junts comencen a investigar casos per tot EEUU, reafirmant les creences de Mulder i minvant les conviccions d'Scully. Poc a poc, descobreixen que el mateix govern del país té un pacte amb extraterrestres per invadir el planeta ocultant-ho a la població.

La dignificació d'un gènere

La ciència-ficció i el terror mai han gaudit de gaire èxit a la petita pantalla. Per sort, Carter, va apostar per un tractament seriós, evitant en tot moment caure en el ridícul. Segons ell mateix va comentar els seus referents clars eren un parell de remakes de clàssic, La cosa i La mosca, de dos directors de renom com John Carpenter i David Cronenberg, que tractaven temes de gènere amb realisme i tota serietat. A més, el treball dels directors i guionistes, a més d'un treball de càsting brillant, van convertir una producció de pocs recursos en una sèrie d'acabat d'alt nivell.

El seu impacte

Expediente-x no era la gran aposta d'aquella temporada per Fox Tv. Sempre enfocats a un públic familiar no sabien molt bé la resposta que obtindria. Tot i començar amb una audiència digne, però insuficient, va augmentar gràcies a un factor inesperat: Internet. La plataforma era nova, i els seguidors de la sèrie van utilitzar-se per ajuntar-se i fer força. Aviat la sèrie es convertí en un èxit, i una de les joies de la cadena. S'han editat diverses novel·les sobre ella, estrenat un parell de pel·lícules i encara ara és un model per noves produccions, Fringe, per exemple.


Per Jacint Casademont (del programa de ràdio "ningú no és perfecte")




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada