LLIBRES: "HARRY FLASHMAN, UN ESPIA AL SERVICIO DEL IMPERIO BRITANICO"

Podem dir sense por d’equivocar-nos que Harry Flashman és el malparit més gran de la literatura britànica, però també un dels seus personatges més autèntics i divertits.


Per als homes del seu temps, l’Anglaterra victoriana, Flashman és l’heroi militar repetidament condecorat, el protagonista de mil gestes i l’ídol popular: el perfecte símbol de l’esplendor imperial britànic.

Les coses, però, són una mica diferents. Després de la seva mort, apareixen gairebé per casualitat, uns paquets de documents amb les memòries on Flashman explica la veritat sobre la seva vida i aventures, mostrant-se tal com ha estat sempre en realitat. Dit amb les seves pròpies paraules: “un brètol, mentider, trampós, lladre, covard i també un llepa de marca major”.

Aquest és el joc que ens proposa George McDonald Fraser, que es presenta com el simple descobridor i editor de les memòries de Flashman, el primer volum de les quals narra els seus anys de joventut, on ja apunta les maneres que seran constants en la seva vida: una habilitat sorprenent per ficar-se en els merders internacionals més perillosos de la seva època i una capacitat innata per sobreviure-hi i prosperar socialment a tota costa.

Flashman és un pícar del segle XIX. Podem afegir també que és un puter, un malparlat, un cínic i un hipòcrita. Un home (citant-lo un altre cop) amb només tres habilitats: la fornicació, els cavalls i la facilitat per als idiomes. Armat amb aquests tarannà i virtuts Flashman és llaura una carrera que el porta al cim de l’èxit passant, molt a desgrat seu, per un seguit d’aventures estrambòtiques recollides en els 12 títols de la sèrie.

En aquest primer volum, després de minúcies com ser expulsat del selecte internat de Rugby per borratxo, endur-se’n a l’hort una hereva escocesa “d’una bellesa només comparable a la seva estupidesa” i haver-s’hi de casar sota amenaces de la família, Flashman és destinat a l’India i després a Afganistan, on es veu embolicat fins al coll en un dels majors desastres militars de Gran Bretanya: la retirada de Kabul del 1842 on només van sobreviure 2.500 dels 16.000 britànics (entre civils i militars) que fugien dels guerrers afganesos.

Un dels supervivents, com no, és Flashy, que salvarà la pell demostrant una total manca d’escrúpols a l’hora de fer-se escàpol, deixar amb el cul a l’aire als camarades i prescindir de qualsevol actitud remotament relacionada amb l’honor. I en acabat, de manera inversemblant, encara s’ho farà venir bé per ser considerat unànimement l’heroi de la jornada i condecorat per la reina Victòria, fonamentant així una reputació que serà el detonant de les seves aventures posteriors.

Així, en successius títols de la sèrie, Flashman es veurà implicat en complots dinàstics a Europa central tocant els pebrots a un jove i ambiciós Bismarck, se les haurà de veure amb cruels pirates de Borneo, coneixerà de primera mà la violència del comerç d’esclaus a Àfrica Occidental, serà acollonit testimoni de la càrrega de la Brigada Lleugera a Crimea, sortirà cagant llets de la batalla de Little Big Horn deixant que el general Custer s’ho faci com pugui, li tocarà veure massa d’aprop a l’India tant la guerra anglo-sikh com la rebel·lió dels sipais, s’emmerdarà fins al coll a la Xina de les guerres de l’opi i a la Sudàfrica de les guerres zulús... sempre cagant-se de por, aplicant la covardia com a norma de conducta i ficant la cigala a tot arreu que es pugui: dames angleses, ballarines espanyoles, reines africanes, maharanis indies, esclaves americanes, meuques dels cinc continents i, com no, també la seva esposa: la carrera sexual de Flashy és fins i tot més extensa variada que la seva carrera militar.

Servint-se dels ulls de Harry Flashman, George MacDonald Fraser dibuixa un quadre realista i demolidor de l’Anglaterra victoriana i el colonialisme britànic, amb una meticulosa documentació històrica que inclou referències bibliogràfiques i notes a peu de pàgina. Tots els personatges i fets que es narren són estrictament verídics per exòtics que semblin. MacDonald Fraser col·loca el seu canalla imaginari en aquests escenaris reals, com una mena d’Escurçó Negre o de Zelig, un testimoni excepcional i sense pèls a la llengua. La brutal i obscena sinceritat de Flashman el converteix en un observador tant lúcid, crític i divertit que ens pot fer cargolar de riure i, a desgrat nostre, per moments ens cau simpàtic.

El personatge va ser portar al cine el 1975 a “Royal Flash” pel·lícula de Richard Lester, director entre d’altres dels musicals del Beatles Help i A hard days night, de “Superman II i III, i de films de culte com Robin and Marian o Golfus de Roma. El paper de Flashman va ser interpretat per Malcolm McDowell, l’Alex de La naranja mecánica. El vell Flashy ho hagués aprovat.

Disponible a les biblioteques de:

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat

Barcelona

Gràcia - Jaume Fuster

Guinardó – Mercè Rodoreda (català)

Sant Martí – Xavier Berenguel



Cervelló

Gavà – Josep Soler Vidal

Igualada – Central

L’Hospitalet de Llobregat– Can Sumarro

L’Hospitalet de Llobregat– Tecla Sala

Sant Pere de Torelló – L’Esqueller

Santa Coloma de Gramenet – Can Peixauet

Terrassa – Central – (castellà)



Altres títols de la serie “Harry Flashman”, tots publicats per Edhasa:



Royal Flash

Flash el libertador

Flash y la carga de la Brigada Ligera

Harry Flashman en el gran juego

Flashman y señora

En Flashman se va al Oeste

Flashman y los pieles rojas

Flashman y el dragón

Flashman y la Montaña de Luz

Flashman y el Ángel del Señor

¡Tres hurras por Flashman!

Flashman a la conquista de Abisinia

George MacDonald Fraser

“Harry Flashman: un espia al servicio del Imperio británico”
Ed. Edhasa. 1997. 461 pàgines

Per Iban Garcia.