MÚSICA: "PAU VALLVÉ"

EL CANVI SEGONS PAU VALLVÉ


Afrontem-ho: a tots ens fot por el canvi. A alguns ens genera un lleu pessigolleig a l’estómac, a d’altres suors diverses i n’hi ha que es neguen a acceptar-lo i fins i tot es posen violents. El canvi no ens agrada perquè no el controlem: “on anirem a parar?”, diem. A en Pau Vallvé, un dels grans de l’actual onada pop del nostre pais, tampoc li agrada el canvi. I si no en volia, l’any passat en va tenir tres tasses: “canvis importants de xip, de maneres de treballar, de projectes; canvis tant en morts com en amors, canvi de discogràfica, de mànagers, de pis i canvis en la manera de prendre’m les coses”, explica ell mateix en la seva web http://www.pauvallve.com/ .



Tants canvis va haver d’afrontar en Pau Vallvé durant el 2010 que va sentir la necessitat d’exorcitzar-ho tot plegat. I com que és músic, ho va fer a través de la música. Així va néixer “2010”, un disc que volia personal, gravat en cru, desposseït de grans arranjaments i postproduccions davant de l’ordinador. I ho volia així per mostrar-se tal com era i no com li agradaria ser. L’any 2010, Pau Vallvé va matar Estanislau Verdet, un alter-ego galàctic que cantava odes a Josep Cuní i versionava magistralment horterades com Dragostea Din-Tei (http://www.youtube.com/watch?v=b86e1SHl4X0)  i va deixar en suspens Ü_ma, projecte compartit amb Maria Coma. Ara, doncs, Pau Vallvé se’ns presenta com a tal, com a Pau Vallvé (fins ara només havia signat amb el seu nom els primers discos i les bandes sonores que ha composat). I ho fa per pura coherència: ell mateix ha composat, cantat, tocat tots els instruments, mesclat i produït el disc. L’edició ha anat a càrrec, es clar, de la seva discogràfica i, si el voleu en concert, òbviament, l’heu de trucar a ell.

La música que conté “2010” segueix l’estela d’Estanislau Verdet en la característica manera de cantar i en el risc dels arranjaments. “Protagonistes”, la cançó que obre el disc, l’acosta a Sufjan Stevens i tot plegat té un aire del nou folk americà. D’altres temes, com “Vacances” o “L’àvia ha fet nevar” s’assemblen a alguna de les coses que ha fet Zach Condon en el seu projecte Beirut; i també hi ha cançons petites que demostren que Pau Vallvé ha estat escoltant a Micah P. Hinson. Si voleu, podeu escoltar “2010” de franc a l’Spotify i passejar-vos pels canvis que ha experimentat Pau Vallvé.

Per Xavi Serra