Maria y Yo va començar sent un còmic. Un còmic que explica un història. Una història sobre una nena real, en un món real, en situacions reals.
La nena es diu Maria, té 14 anys i li encanta anar a la platja, es pot passar hores asseguda a la sorra amb la seva galleda. I sempre fa el mateix: agafa un grapat de sorra i la deixa anar molt i molt lentament. A més, té la mà tan a prop de la cara que sembla que estigui calculant i analitzat granet a granet.
La Maria és una nena molt especial. Té molta memòria, ja que coneix a centenars de persones i se’n recorda del nom de totes i de cadascuna d’elles. No se n’oblida cap.
Moltes vegades és la pròpia Maria qui recorda als seus pares els noms dels seus amics. Però val a dir que la Maria juga amb avantatge, ja que a casa seva té unes caricatures fetes pel seu pare per recordar-li tots els detalls dels seus coneguts.
Del seu pare, precisament, ha heretat el seu enorme nas i ganxut, o això és el que ell diu.
El seu pare és el dibuixant Miguel Ángel Gallardo i amb ell ha protagonitzat el documental: María y Yo. I és que la Maria, a més de tenir molta memòria, tenir molts amics i tenir una forta passió per la sorra de platja no és com la resta. La Maria és autista.
En el documental estrenat l’any passat, es narra el dia a dia entre la Maria i el seu pare i de com els dibuixos d’aquest s’han convertit en un gran mitjà de comunicació entre els dos.
Amb la veu en off d’en Miguel Ángel i amb les seves il•lustracions, podem veure com un simple diari de viatge es transforma en una història sensible i real sobre la relació entre un pare i la seva filla, independentment de les barreres.
El còmic va ser guardonat amb el Premi Nacional del Còmic de Catalunya i la pel•lícula va ser nominada als Goya 2011.
A la Xarxa Municipal de Biblioteques de Barcelona trobareu tant el còmic com el documental.
Per Montserrat Puñet.
1 comentari:
Quina il.lusió que tinguis tu aquest llibre aquí!
L'he llegit i està molt bé!!!!
Publica un comentari a l'entrada