No us fascina la capacitat que tenim les persones d’explicar una mateixa cosa de moltes maneres diferents? És a dir, en una conversa amb els “col•legues” farem servir un registre col•loquial, plagat d’argot, però si parlem del mateix tema en una reunió de feina, el registre formal fa que estandaritzem allò que diem. I entre un punt i l’altre, hi ha molts matisos. Tot això que, sovint fem de forma inconscient, Ramon Solsona ho reflecteix magistralment en la seva última obra L’home de la maleta, guardonada amb l’últim Premi Sant Jordi de novel•la.
El protagonista, un antic músic d’orquestra de 75 anys és sempre qui narra la història, però no es dirigeix al mateix lector en tot moment. Passa de relatar les seues memòries al jurat d’un concurs, a explicar a un públic genèric el seu actual moment vital i fins i tot, a escriure una carta als seus amics de l’ànima. Segurament, quan arribem al final del tercer capítol del llibre i ens n’adonem que a partir de llavors, llegim aparentment la mateixa història, però explicada amb un to, unes expressions i uns matisos diferents, es perd el clímax habitual en una trama. Però és que la intenció de l’autor no és treballar sobre l’estructura clàssica de la novel•la. És més possible que la seua intenció sigui posar èmfasi en la forma d’expressar-se del narrador i fixar l’atenció del lector en els petits detalls que varien a cada versió de la història amb una gran càrrega d’ironia.
Un cop més, Solsona demostra el seu domini de la llengua catalana i de les seues variants –en aquest cas, no tan dialectals, sinó sobretot de registre- que la fan rica i diversa. Contràriament al que pensen alguns crítics, cal perpetuar aquestes formes d’expressió, si més no, no oblidar-les. Quan el llenguatge era més oral que avui dia –ara estem acostumats a escriure centenars de correus electrònics al dia i, en canvi, quantes converses parlades tenim?- les expressions eren molt més variades, fet que fa gran una llengua. Això mateix és el que en podem extreure a tall de conclusió després de llegir el darrer llibre de Solsona.
Pel que fa al tema, L’home de la maleta fa un retrat d’una generació a través del seu protagonista, un personatge autèntic i de carn i óssos que ha sobreviscut als estralls de la història del seu país i que ara veu amb moltes reticències l’estil de vida del segle XXI. Aquest antic músic que agafa la maleta per a viure un mes a casa de cadascuna de les seues filles, no veu en bons ulls l’excés de llibertat entre els membres d’una família, la importància que es dona als animals de companyia, la normalitat amb que es tracta l’homosexualitat o la imposició de la música electrónica per sobre de la de les orquestres de tota la vida. En definitiva, mostra la paradoxa d’un xoc de generacions molt diferents que viuen en un mateix temps. Posa en qüestió l’actual model familiar, tot i que les seves referències de família no són les més estrictament clàssiques.
Una història divertida explicada per un personatge carismàtic i impossible d’oblidar. Quan tanqueu l’última pàgina del llibre, us vindran a la memòria tots els “Venerandos Mallons Cachaldora” que heu conegut i us n’alegrareu d’haver-ho fet.
L'home de la maleta
Ramon Solsona
Editorial Proa, 2011
Obra guanyadora del Premi Sant Jordi de novel•la convocat per Òmnium Cultural
Si no us el regalen aquest Sant Jordi, podeu trobar el llibre a les Biblioteques de Catalunya:
http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/record/C%7CRb1759654%7CSRamon+Solsona%7CP0%2C3%7COrightresult%7CX4?lang=cat&suite=pearl
Per Roser Sebastià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada