divendres, 29 d’abril del 2011

MÚSICA: "MARCEL CRANC, A FLOR DE PELL"

Amb el bon grapat de veus que componen actualment el panorama musical català no és estrany que alguna passi desapercebuda. En canvi, sorprenentment, n'hi ha d'altres que acaben tenint èxit, però això ja és una altra història. De les que mereixen que hi posem atenció, una n'és la proposta musical de Marcel Cranc (Spotify: http://open.spotify.com/artist/43M0jVMQmU18an3CHtno5k ).

Marcel Cranc (http://www.marcelcranc.com/ ) és el pseudònim del mallorquí Miquel Vicensastre. Ell diu que és un ignorant però que ha estat criat amb molta tendresa, i de fet, per què hauríem de voler que fos catedràtic si sap aprofitar la tendresa com pocs altres saben? La música de Marcel Cranc s'encasella al pop indie i electrònic, però això és igual. El que descriu millor les cançons d'aquest músic és la sensibilitat, la fragilitat i la delicadesa, tota una combinació capaç de remoure els sentits.

“Ara” (Spotify: http://open.spotify.com/album/04bGlLA7RWh2IzFhBc5Op6 ) va ser el seu primer treball discogràfic. Una joia que, a banda de contenir música diferent i emotiva, cridava l'atenció amb una atractiva portada on apareixia la foto d'una noia rossa en primer pla i mirant fixament. Aquell disc és una delícia, una barreja única de piano, veu, violoncel i electrònica. Marcel Cranc sap treure profit dels instruments i ho fa amb elegància. A més, no només té cura de la partitura sinó també de les lletres, que són pura poesia, amb amor i expressions que van d'acord a les seves melodies.

No fa gaire ha publicat el segon àlbum, “Imagina” (Spotify: http://open.spotify.com/album/2cxmCCyGTevlzkfPmzrGwX ). D'aquest podem dir que és una maduració, però que perd, per exemple, la peculiaritat de la força del violoncel i que, en una coherent evolució, no va tant de la mà de l'electrònica. La virtuositat del piano, però, no s'ha perdut. És aquest un dels elements que fan de Marcel Cranc una joia, sense deixar de banda la interessant i sensual veu de cristall de Miquel Vicensastre, que encaixa perfectament amb el piano. En aquest segon treball la guitarra també pren protagonisme i hi aporta un to més desenfadat. Ara bé, ens quedarem sempre amb la malenconia que sap desprendre el músic de ses illes. Una expressivitat que de segur que li surt de natural i que per això acaba tenint resultat.

Per Núria M.

1 comentari:

Sergi Cànovas ha dit...

M'encanta sa seva musica... i pel que veig a tu també! Només dir-te que el seu primer àlbum és "Animal Fràgil" no "Ara"... i te'l recoman especialment si t'agrada Radiohead, pr exemple (és més minimalista i electrònic).

He fet un parell de videoclips de dues cançons del seu darrer àlbum "Imagina" que te convit a visitar al meu blog: http://no-osfera.blogspot.com/search/label/Musica

Sergi

Publica un comentari a l'entrada