dilluns, 16 de maig del 2011

CINEMA: "DEAR WENDY"


Aquest llargmetratge dirigit per Thomas Vinterberg amb guió de Lars Von Trier l’any 2005 representa una al•legoria de la violència al món. Amb un objectiu clarament moralitzant, valors com la soledat, el fet de ser diferent, l’acceptació per part de la societat són l’origen de la història que comença amb la lectura d’una carta que el seu protagonista Dick adreça a Wendy –la qual és tant o més protagonista que ell-. A partir d’aquí, se’ns dona a conèixer tot allò què ha arribat a unir tant a aquests dos personatges que tot i no poder ser amants reals –Wendy no és una persona de carn i ossos- mantenen una relació molt semblant a la que podrien tenir si ho fossin.

Partint d’una contradicció latent durant tota la pel•lícula -el caràcter pacifista d’un grup de nois que s’ajunten per la seva passió cap a les armes antigues- l’espectador presencia el desencadenament de diversos fets fortuïts. Així, fins que s’arriba al clímax de la pel•lícula. La moralina en forma de crua realitat. Imatges brutals que un cop més, fan caure el tel d’innocència que habitualment atribuïm a les coses fins que no es demostri el contrari.

La banda sonora –de la qual podrien formar-ne part els sorolls de les bales- contribueix a crear l’atmosfera intimista necessària per entendre l’esperit paradoxal del film des del punt de vista dels seus personatges. D’una banda, ens mostra la innocència i la bondat en la seua pura essència i de l’altra, el poder i el rancor portats a l’extrem.

Es tracta d’una peça que un cop més ens porta cap a les crítiques a la política de lliure circulació i ús d’armes dels Estats Units. Però en general, apel•la a l’estratègia de la por i les caces de bruixes utilitzades per molts dirigents que només serveix per fomentar l’odi entre els diferents i l’ús de la violència sense sentit.

Malauradament, Dear Wendy és una d’aquelles pel•lícules que no perden mai la vigència. Podeu trobar-la de forma gratuïta a algunes de les Biblioteques de Catalunya i a les Biblioteques de Barcelona.

Per Roser Sebastià


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada