De vegades fa mandra començar a escoltar discs nous, i més si són de grups que no n'has sentit mai a parlar. Però de vegades, moltes de fet, t'emportes una gran sorpresa quan t'animes a fer l'esforç. I això és el que m'ha passat avui, i la sorpresa ha estat més que grata.
El disc en qüestió és el debut del grup barceloní "Odio París". Si no l'heu escoltat no seguiu llegint i clickeu play aquí (us passo el link del Grooveshark, per els que us quedin poques hores d'Spotify) I ja veureu com segur que us sembla un dels millors àlbums estatals del que portem d’any.
Odio París és un disc molt curt, dura poc més de 30 minuts, i està compost per 10 grans cançons que parlen sobre la mort i l'amor i on la distorsió és la nota dominant. Riffs brunzidors i melodies vocals indistingibles pròpies del shoegaze. No és d'estranyar doncs, que després d'escoltar-lo hi trobem clares influències de The Pains of Being Pure at Heart o a My Bloody Valentine.
No perdeu de vista al grup format per: Víctor Riba, Óscar Ferré, Álex Horiwell, Marcel Molina i Jaume Caner, perquè estic convençuda que aquest any se’n parlarà molt. Moltíssim.
Spotify: Odio París
Grooveshark: Odio París
Myspace: Odio París
Per Sílvia Mussoll (http://www.cosesdezedka.com/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada