“Para ir más lejos”, diu l’eslògan de la revista de viatges Altaïr. Sovint naixem, vivim i morint sentint-nos d’una mateix lloc, pertanyent a un entorn que canvia poc i, si ho fa, sempre és fruit del temps. El planeta on vivim ens ofereix ser protagonistes de milions d’experiències que passen tan ràpid que ni tan sols les tenim en compte. Altaïr treballa des de 1991 perquè les oportunitats de conèixer món convisquin amb nosaltres, perquè aprenguem a veure més enllà del nostre espai, de casa nostra, del lloc de treball, la ciutat on vivim. Per dir més lluny, no cal viatjar a la lluna, n’hi ha prou amb mirar al nostre voltant.
Altaïr és una revista que enfoca els viatges com experiències personals, complexes, profundes. Des del 1999 publica sis monogràfics cada any, cadascun dedicat a un destí, territori o cultura concrets, amb la capacitat d’observar i valorar els trets més identificatius o curiosos. Situació del destí, geografia, història, religió, art, natura... fins i tot peces d’actualitat política o econòmica, ajuden a construir més que una revista, si´no una guia de destinacions amb informació pràctica, d’entreteniment i de cultura, sempre il•lustrat amb fotografies de qualitat. El primer monogràfic de 2011 (número 70) parla de la capital de Portugal, Lisboa, una ciutat desconeguda per la majoria, que amaga una atractiva barreja de colors i sabors. Sense caure en els tòpics de publicar informació que es pot trobar a qualsevol lloc, Altaïr explica la història d’una ciutat petita i senzilla, però màgica.
Si preguntes per Lisboa, et diuen Portugal, et diuen crisi econòmica o, fins i tot, Cristiano Ronaldo. Però Lisboa vol dir més, és una ciutat bella, captivadora, on el temps s’impregna en cada carrer, en cada mur gastat de les seves cases blanques. Els habitants de Lisboa són acollidors, amables, i és fàcil sentir-s’hi a gust. Altaïr publica diversos reportatges més o menys profunds, amb un toc personal difícil de trobar en altres publicacions serioses, amb recomanacions propies de visitants asidus que se’n coneixen tots els racons. Un recorregut pintoresc en tramvia, ponts amb vistes espectaculars i restaurants de cuina típica o contemprània, de sabor portuguès. Al contrari d’altres capitals europees, Lisboa exhibeix el seu passat amb orgull, amb passió per la memòria històrica, fins el punt de tenir sis llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tres reportatges se centren en la història de Lisboa com si d’una novel•la d’aventures es tractés, des de l’incendi del Chiado el 1988, fins l’Exposició Universal del 1998, convertint la capital de Portugal en una ciutat reinventada, futurista, però sense perdre de vista la seva identitat alegre i vital. I és que Lisboa està acostumada a aixecar cap i renovar-se sense renunciar a la seva essència vital i creativa, fins i tot després de patir un terratrèmol el 1755. Per últim, un reportatge explorador de El Alentejo, terra ondulada i llumninosa, plena de castells que coronen Évora, l’antiga capital de la Casa d’Avis.
Fotografies magnífiques de paisatges d’oliveres, ramats d’ovelles i monuments històrics acompanyen els reportatges, la Guia de Viatge i les propostes culturals. Una oportunitat de conèixer una ciutat propera i desconeguda. I no oblidis de consultar els altres monogràfics, hi son tots a la Biblioteca de Catalunya!
Web de Altaïr.
Per Liss Roura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada