Es podria repetir un altre Tercer Reich? No.
Això és el que opinen la majoria dels estudiants alemanys que s’han inscrit en un projecte setmanal sobre l’autocràcia. Creuen que en una societat liberal, amb els recursos actuals que hi ha, un plantejament ideològic autocràtic és inviable. No creuen que en l’actualitat la gent es callaria davant d’un holocaust jueu com el que es va viure amb Adolf Hitler.
Aquest és el començament de la pel•lícula Die Welle (L’onada) estrenada el 2008 i basada en un experiment real que es va fer a la ciutat de Palo Alto (Califòrnia) el 1967. Les èpoques són diferents, ja que l’adaptació alemanya està recreada en l’actualitat, però la situació és la mateixa.
El film dirigit per Dennis Gansel ens condueix a un institut alemany, durant una setmana temàtica en què el professor Rainer Wenger s’encarrega del tema de l’autocràcia. Davant l’escepticisme dels alumnes, proposa un experiment: aquella setmana la classe serà un nou ordre social en què la força recaurà en la disciplina i la unitat.
Unitat: si algú està amb problemes, els seus companys l’ajudaran sense pensar-ho.
Disciplina: assentar-se correctament, demanar el torn de paraula, aixecar-se per respondre amb claredat i brevetat i tractar al professor amb respecte...
Un joc sense males intencions, les idees d’unitat i disciplina no són descabellades, ben al contrari; fan que molts estudiants fins aleshores contraris, formin una pinya i es recolzin mútuament. Però tot joc innocent es pot complicar.
La cosa s’embruta quan es busca un nom (L’Onada), es crea un símbol, creen una comunitat a internet, una salutació i, per què no, un uniforme. I, encara que aquestes decisions siguin banals, els estudiants que formen part de L’Onada creuen en les seves idees i les magnifiquen.
El moviment de L’Onada comença a tenir vida pròpia i absorbeix a gairebé tota la classe i a la resta d’institut, superant les barreres acadèmiques i escapant-se de les mans del professor.
Heil... Herr Wenger??
Podreu trobar la pel•lícula en castellà (La Ola) a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.
Per Montserrat Puñet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada