dimecres, 15 de juny de 2011

CINEMA: "ELEPHANT"

En una pel·lícula tan magistral com insòlita, Gus Van Sant difumina les confuses i falses fronteres entre la realitat i ficció. Un film no apte per a tots aquells que encara creuen que el cinema no pot traspassar a la realitat.

Van Sant recrea aquesta obra magistral d'un dels esdeveniments més marcats en la nostra societat, quan un parell de joves marrecs van irrompre a un institut amb armes per matar a tot aquell que es creuava pels seus passadissos. Aquesta matança a l'estil Texas, no va ser més que una realitat per part de dos perturbats que van voler deixar la seva "senyal" a les aules d'un institut de Columbine dels EEUU. Deixant a un costat aquest inimaginable guió basat en fets reals, anem a centrar-nos en com una pel·lícula que mostra un esdeveniment al més pur estil de sang freda, es pot convertir en Palma d'Or del 56é Festival Internacional de Cine de Cannes del 2003.

És sorprenent com un film amb tan poc guió pot esdevenir un mapa de vides creuades entre els seus protagonistes, on tots i cada una estàn lligats i relacionats amb algún fet puntual del que va passar aquell fatídic dia. Van Sant utilitza el modus operandi de la fragmentació de diferents vides, incloses les dels dos inadaptats, per recrear unes possibles històries que van agafant importància a mesura que veus com s'encamina la tragèdia del final.

"Elephant" mostra bàsicament, els passeigs errants d'un grup d'adolescents que estan prefectament articulats com a vides individuals i solitàries. Aquests éssers vaguen com a espectres pels passadissos d'un institut i es creuen amb altres personatges que són objecte de contínues exploracions per part de la càmera. La desfilada de paseigs sense rumb serveix al nostre director per a construir una teranyina des de la qual defineix la funció de l'espai i el temps al cinema contemporani. El temps d´"Elephant" avança i retrocedeix sense lògica aparent.

El punt clau d'aquest film és la recerca de Gus Van Sant per voler donar una explicació i utilitzar als dos assassins com a miralls del que realment ens preocupa a la nosatra societat. La venta i compra d'armes a EEUU, una sàtira d'aquesta legalitat a un país on pots tenir una arma simplement a través d'internet.

Quan ens presenta les vides dels dos inadaptats, no sabem que realment poden ser ells els autors, però a través del l'ull clau de la càmera i del joc de la finestra (tu veus, però ells no et veuen a tu) ens adonem quin tipus de vida tenen. Persones sense amics, antisocials, que juguen amb jocs violents, algúns cops amb una bona educació, però la falta de comunicació entre els seus pares mostren un trist ambient entre aquestes famílies. La utilització del falshback és un altre recurs per a Van Sant ja que ens ensenya a poder mirar més enllà i no només en fixar-nos amb el que realment va poder passar aquell dia.

Aquest exercici conceptual per part del director, i de la seva destrucció de l'espai i temps, només ens serveix d'avantsala per desarticular les causes i efectes i per mostrar com les construccions causals no són més que un joc de suposicions que no desvetllen cap misteri.

Tampoc hem de deixar d'entendre quina relació hi ha entre el títol del film i la història que amaga. El nom d'Elephant fa referència a una fàbula oriental que explica com cinc cecs troben un elefant. Cada un d'ells dona una descripció diferent de l'animal segons el que van tocant, intentant demostrar que un elefant és el que cada un d'ells s'imagina, però que cap pot oferir una imatge total de la realitat. I això és el que ens vol mostrar Gus Van Sant en aquesta pel·lícula. Una fragmentació de la realitat en la que cada un es queda amb la seva idea del que passa segons el que es veu. Per a mi, definir "Elephant" és com una gran discurs moral sobre la relativitat de les accions humanes i de com cada decissió, per petita que sigui, pot desencadenar greus conseqüències.

Podeu trobar la pel·lícula "Elephant" a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

Per Alba Castell.
 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bona critica.
L'altra AGC ;)

Publica un comentari