dimarts, 21 de juny de 2011

MÚSICA/ART: #Sónar 2011 (I)


La resposta era fácil: Sí al Sónar 2011! Volíem ser-hi presents quan el mític festival de Barcelona assolís la majoria d’edat. Sabem que no és precisament un festival gratuït, però des de LCNVR no podíem deixar escapar la ocasió d’enviar un parell de corresponsals a buscar nous fitxatges, noves propostes per les recomanacions i deixar-nos veure per la zona Pro.

Després de tres dies i dos nits d’arriscades propostes musicals, tecnologia i propostes artístiques molt potents donem per acabada l’edició del Sónar 2011. (Avui és dimarts i encara arrossego el cap de setmana…)

Crec que és complicat sintetitzar l’esdeveniment en poc més d’un centenar de caràcters però en aquesta recomanació em limitaré a resumir algunes de les moltes impressions que van tenir lloc en aquests tres jornades.

A diferència d’altres festivals, quasi ningú coneix absolutament res de la programació però… I què? Si existeix un lloc on està permès anar peix, és aquí. No obstant, els enviats especials anàvem amb els deures fets, si més no, en bona part. És curiós, però a mesura que passen les hores, sembla que aquell artista que té un nom impronunciable resultarà ser el número 1 de les nostres llistes de reproducció en les pròximes setmanes.

Però el Sónar és molt més que un Festival de Música Avançada, també hi té lloc l’Art amb Majúscules. L’espai habitual dedicat al SonarMàtica ubicat al CCCB no ens ha deixat indiferent. Aquesta edició, l’àrea d’Art Multimèdia presenta l'exposició OFFFMàtica: Other Mirrors, que mostra una sèrie d'obres interactives d'artistes com Joshua Davis, Daito Manabe & Motoi Ishibashi, Marnix de Nijs o els americans Set Hunter & Eric Rosenbau; una segona part de la mostra relacionada amb les obres gràfiques impreses on es presentà el projecte Overtype Studio Tour: BCN vol. 1. Finalment el tercer espai de l’OFFFMàtica és pels projectes online on la creació col·lectiva esdevé l’eix d'un gran nombre d'experiències creatives.

Les exposicions, tant la del Sónar com la del mateix CCCB, sempre són una bona excusa per fugir de la horrible calor i de la quantitat de melòmans estrangers i locals que assedegats i suats inunden els escenaris.

Descobrir, escoltar, veure i sentir són les màximes d’aquest festival i sempre et quedes amb ganes de més i sinó... Atent@s a la pròxima recomanació musical #sonar!

Bona setmana a tothom!

Per Anna Estol



1 comentari:

Anònim ha dit...

Sónar és molt més que un festival de música Techno, però visca el techno que ens fa feliços ¡¡¡

Publica un comentari