Essent aquests uns temps tan mercantilistes, tan accelerats, tan marcats pel consum, la poesia (i la seva reflexió acurada i tranquil.la) ens queda llunyana, pràcticament al.liena per molts. No es sap apreciar com cal, no es té el temps per gaudir d’un bon poema, es desconeix el seu llenguatge i molts cops la seva raó de esser. És trist tot plegat.
Però malgrat aquesta visió de la majoria, de que la poesia és quelcom carrincló i passat de moda, hi ha molts artistes que treballen sovint amb conceptes poètics, tal i com ho van fer molts artistes de principis del S.XX, més apropats a les avantguardes artístiques.
Trobem, doncs, en Agustina Woodgate, una jove artista argentina que actualment treballa a Miami, un ressò d’aquells situacionistes que intentaven d’alguna manera, apropar la poesia a la quotidianitat, apropar-la als espais pels que ens movem cada dia sense adonar-nos de la seva bellesa, de la seva importància dintre del nostre devenir. Aquells que intentaven crear “situacions” que en certa mesura, a banda de la seva finalitat de combati el sistema ideològic del capitalisme, fessin despertar una certa consciència, esperit crític, voluntat creadora i revolucionaria.
Agustina, a la seva manera, intenta apropar i fomentar l’intercanvi entre les persones i els espais en els que els objectes i l’espectador es troben, convertint els espais de consum individual en un espai comú, íntim gairebé. En “Poetry Tags” Agustina, introdueix en peces de roba de grans magatzems o tendes petites etiquetes amb poesies diverses. D’aquesta manera ella vol crear la sensació de que els objectes estan en vius, se’ls dona una veu i ens parlen, creant una relació entre el objecte i el consumidor, creant diu “ una manera de veure, una narració de veritats mundials dissenyada per ficcions culturals”. Es una manera, com dèiem abans, d’apropar la poesia a la vida quotidiana, desplaçant el seu eix d’actuació habitual i introduint, gairebé “al atzar”, pidoles poètiques integrant-les en les nostres vides.
Més propera a la visió poètica i espiritual del situacionista Raoul Vaneigem, sobre tot a la seva consigna més famosa (La revolució de cada dia) Woodgate, amb les seves obres i instal.lacions artístiques, respon a una necessitat d’explorar les relaciones físiques, emocionals i culturals amb el nostre entorn i, intentar observar, buscar i encontrar altres maneres de relacionar-se i de viure, en definitiva.
Si voleu saber més coses d’aquesta jove artista podeu trobar més informació a la seva pàgina web:
http://agustinawoodgate.com/
Vídeo de Agustina Woodgate:
http://www.youtube.com/watch?v=vneTvZ-d-44&feature=player_embedded
Article a The Guardian sobre Agustina Woodgate:
http://www.guardian.co.uk/books/2011/jul/11/poetry-bomber-charity-shops?CMP=twt_fd
Per Déborah Camañes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada