LLIBRES: "SANG A LES DRASSANES"

Tot és més vell que l’anar a peu, i la mala vida ha existit sempre. Comproveu-ho llegint “Sang a les Drassanes”, traducció al català de “Sangre en Atarazanas” (1926), el fantàstic llibre del periodista Francesc Madrid (Barcelona 1900 – Buenos Aires, 1952). En aquesta obra es bateja com a “barri xino” el Districte Vè de la ciutat de Barcelona, i el llibre va d’això, un seguit de relats periodístics sobre la (mala) vida a l’actual Raval de la capital catalana durant les primeres dècades del segle XX.


En ella hi desfilen anarquistes, mariners, obrers del port, enllustradors de sabates, pillos, xarlatans, lladres, serenos, i putes que parlen català. Posem el nas a mueblées, burdells, cases de dormir, cabarets i dancings. Participem de bacanals homosexuals i quadres d’invertits. Sóm testimonis de crims socials i vagues generals. Fins i tot ballem tangos i xarleston, i pels més atrevits, podem gaudir de paraísos artificials amb el veronal o la cocaïna. Qui diu que la (mala) vida en altres temps no era emocionant? Ni millor, ni pitjor, tenia el seu rotllo…

El llibre que avui us recomano és un retrat minuciós d’una època i la descripció d’una geografia sòrdida.

I a més s’edita amb un excel•lent bonus track, l’epíleg “Francesc Madrid: Vida, periodisme i literatura” a càrrec de Just Cortès, on es detalla la vida d’aquest periodista català alhora que es calibra la importància de la seva trajectòria i obra que podem trobar curosament llistada a les darreres pàgines.

I per acabar, només dir que aquest és un exemple de la munió de llibres interessantíssims i originals que ens recupera de l’oblit l’editorial Acontravent (http://www.acontravent.cat/ ). Una d’aquelles gestes, suposo que inspirades per la filantropia, dignes d’agraïr.



Títol: Sang a les Drassanes

Autor: Frances Madrid

Traductor: Gerard Bagué

Epíleg de: Just Cortès

Editorial: Acontravent

Edició: Barcelona, Febrer 2010 (original 1926)



Disponible a la Xarxa de Biblioteques Municipals


Per Jordi Sànchez

LLIBRES: "HISTÒRIES NATURALS"

S’ha fet justícia, per fi! “Les històries naturals”, de Joan Perucho, torna a les llibreries gràcies a una edició especial d’Edicions 62, amb pròleg de Julià Guillamon, que commemora els 50 anys d’aquest clàssic modern.


Després de l’allau de carnassa vampírica iniciada amb la sèrie Crepúsculo i sagues similars, ja tocava que algú tornés a fer una mirada a aquest clàssic català que també s’apropa al món dels xucladors de sang amb originalitat i gràcia.

Es tracta d’una novel•la culta, amb aire de novel•la popular que recupera l’esperit de la lectura juvenil d’aventures. En ella hi trobem una acurada reconstrucció de la Catalunya del XIX, apassionada pel món de la investigació científica i convulsa amb la violenta confrontació política del moment.

El protagonista del llibre és Antoni de Montpalau, un naturalista escèptic que investiga el misteri d’un cavaller de Jaume I, Onofre de Dip, que convertit en vampir amb la capacitat de transformar-se en altres éssers, recorre part del territori català cercant víctimes amagant-se entre partides de carlins.

En paraules de Harold Bloom, el llibre és equiparable a les obres de Calvino, i no ha tingut l’atenció internacional que es mereix. De fet, al nostre país tampoc. Prova d’això és el poc suc que n’ha tret la gent de Pratdip, petit poble del Baix Camp, i un dels escenaris naturals de la història. Si la novel•la de Perucho tingués el ressó que es mereix, la localitat tarragonina ja seria reconeguda com la Transilvània catalana. I és que per crear el personatge central de la novel.la, Joan Perucho s’inspirà en els dips, uns gossets de color fosc i ulls ferotges que segons explica la tradició vivien pels voltants d’aquest poble i espantant a pastors i traginers. De vegades aquestes bèsties feien estralls entre el bestiar limitant-se a veure’s la sang de les seves víctimes, fet que els va donar fama vampírica.

Així doncs us recomano aquesta original, divertida i refinada barreja de novel•la històrica i literatura fantàstica, una gran aportació a la mitologia literària catalana i internacional, així com una entretinguda visita turística a Pratdip (http://www.pratdip.net/ ). Poseu-hi una mica d’imaginació i l’excursió serà acollonant!



Titol: Les històries naturals

Autor: Joan Perucho

Editorial: Edicions 62

Edició: 2011 (primera edició 1960)

Disponible a la Xarxa de Biblioteques Municipals



Per Jordi Sànchez

LLIBRES "UN DIA"

Juraria que algú en aquesta pàgina web va recomenar la simpàtica peli romàntica “500 days of Summer”. L’he vist, m’ha agradat, i m’ha fet pensar en una de les meves darreres lectures que, tot i ser una novetat literaria força recent, ja podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.


Es tracta de “One day” de David Nicholls, traduïda al català (Un dia, Columna) i al castellà (Siempre el mismo dia, Maeva). Quan va caure a les meves mans, amb les seves diferents portades, la catalana edulcurada-love-story i la castellana lletja-del-cagar, vaig passar de tot. Buf!! Un altre trunyu-.nyonyu ! Au, a fer companyia als Moccia i als Sparks….Però aleshores va arribar l’oracle Kiko Amat des de les pàgines del Culturas de La Vanguardia, recomenant-la. “Ja l’hem parida, roque” ,vaig pensar. Ja has tornat a caure en prejudicis. Sàvies paraules les del senyor Amat! Li dono tota la raó: la portada és horrorosa, i el llibre està bé. Pots riure, pots plorar... Tot cert.

I sobretot amb el llibre t’hi pots sentir identificat. Perquè en alguna moment de les nostres vides un s’ha preguntat o es preguntarà: on seré quan en tingui 40?. Perquè tots en algun moment hem fet el sapastre en las cosas del querer. Tots hem pensat que ens el/la podrem haver follat si li haguéssim dit... i un llarg etc…Els camins de les nostres relacions sentimentals són entortolligats i inescrutables.

Per molt impossible que sembli la història entre l’Emma i en Dex, un noi i una noia que es mig emboliquen el dia de la graduació universitària, queden com amics, i continuen en contacte els següents vint anys de les seves vides, a les mans del senyor Nicholls resulta fresca, entretinguda, i sobretot real. Durant vint anys anem veient a l’Emma i en Dex, en Dex i l’Emma cada 15 de juliol de cada any, que és el dia que es van conèixer.

Funciona una història d’amistat íntima entre un noi hetero i una noia hetero? Normalment, o s’enlliten o adiós muy buenas. I si a més d’amistat hi ha amor, pot aguantar-se durant vint anys? Aaaaaiii, la vida, pot ser tant complicada!, i podem perdre tant el temps!! No va inventar algú allò del Carpe Diem?? Aquests quan ho van explicar a classe, feien campana.

Llegiu-la!, sortireu al carrer de més bon rotllo, havent plorat però desitjosos de viure la vida.



I si encara no creieu que tenim bon material entre mans, us dic que la versió cintematogràfica corre a mans de Lone Scherfig (directora) i Anne Hathaway en serà la prota. L’adaptació del guió és del mateix Nicholls, no l’esguerreran. Deo gratias.

Per Jordi Sànchez.
 

LLIBRES "Olive Kitteridge"

Primer va guanyar el Premi Pulitzer, després el Premi Llibreter i el seu equivalent a Itàlia. Per tant, l’haurieu de trobar fàcilment a qualsevol biblioteca. Del llibre Olive Kitteridge, de la nordamericana Elizabeth Strout, podem discutir si és una novel•la de 13 capítols o 13 relats amb entitat pròpia, però ningú podrà dir que no és una obra sensacional.


L’Olive Kitteridge que dóna nom al llibre és una mestra de matemàtiques retirada coneguda al seu petit poble al nordest dels Estats Units. Té un cos corpulent i un caràcter peculiar. Tot una enorme personalitat. Així, apareix als diferents relats del llibre ja sigui com a protagonista, secundària o només mencionada de pas. Però sempre amb un pes fonamental.

El llibre és una meravella. Crec que només en dos dels relats o capítols (Un vaixell en una ampolla i Criminal), Elizabeth Strout perd pistonada, però mai prou com per desmerèixer el llibre. L’autora crea un personatge inmensament polièdric que s’estima tant com s’odia, i amb el que podrem reflexionar sobre aspectes essencials de la nostra vida i la condició humana. Olive Kitteridge, des de la més senzilla cotidianitat, parla de les relacions de parella, les relacions familiars, les relacions ciutadanes, la felicitat, la juventud, la vellesa, i un llarg etcètera… El llibre passa fàcilment però tot ell quedarà en el fons de les vostres ànimes, m’atreviria a dir, per sempre. Recordaré molt de temps episodis com el del casament del fill, on podreu riure, la conversa entre l’Olive i aquest mateix fill, on emmudireu per sentir les paraules més gruixudes que heu sentit a la vida, o una senzilla taca de menjar en una brusa et farà dir “uuaalaaaaa….”

Elizabeth Strout escriu amb mà ferma, emocionant, però a mil milles de distància de l’ensucrament. Autores com aquesta són les que m’agraden, les que de tant en tant t’engalten algun revés que et fa tocar de peus a terra, estimar la vida i la humanitat sencera amb totes la seva merda. Perquè sóm així, perquè sóm díficils, perquè viure és difícil i Elizabeth Strout ho sap explicar entroncant amb la millor tradició literària nordamericana. És tota una celebració, un descobriment aquest 2010 amb un anterior llibre que va passar desaparcebut. Olive Kitteridge és el millor llibre que he llegit aquest any. No us el perdeu, o sereu una colla de capullos.



Títol: Olive Kitteridge

Autora: Elizabeth Strout

Editorial: Edicions de 1984 / El Aleph

Per Jordi Sànchez.
 

LLIBRES "Vida Privada"

En qüestions de literatura, els catalans podem anar arreu amb el cap ben alt si ens passegem amb un exemplar de “Vida privada” de Josep Maria de Sagarra sota el braç. A aquestes alçades tothom reconeix que es tracta d’un llibre que no desmereix entre els clàssics de la literatura universal. Sagarra es posiciona davant la Barcelona de la seva època com un científic que dissecciona una granota i, esbudellant-la, en mostra tots els seus vicis i virtuts, sense oblidar tota la merda acumulada en els seus intestins. La mirada de Sagarra és exhaustiva, retrata fins el més mínim detall i com a bon clàssic, a la novel·la hi predomina el pes dels personatges davant una mínima acció argumental. Per gaudir-ne cada frase, cal llegir-lo amb llapis a la mà per anar-ne subratllant totes les seves genialitats. La seva veu és sàvia, rica en paraules i matisos, corrossiva i mordaç, cínica i divertida. I “Vida privada” també és aconsellable per aquells que pensen que la modernitat és flor dels nostres dies. Per veure que de gent bohemia i cràpula n’hi ha hagut tota la vida. Gent que li va la marxa. “Vida privada” parla de les Barcelones dels vint i els trenta com cap assaig històric ho podria fer. Parla de la Barcelona alta, la de les famílies de cognoms enrabessats, la Barcelona del vici, i la Barcelona baixa, la del distreicte cinqué, la Barcelona de la pobresa de la carn. Dues Barcelones que es barregen i s’empastifen i una lectura obligatòria. L’hauries de trobar a qualsevol biblioteca pública. Si no en tenen cap exemplar és que aquest país se’n va a la merda...

Per Jordi Sànchez.

LLIBRES: "La Tercera Virgen" Per Jordi Sànchez

Stieg Larsson i la seva trilogia “Millenium” ha obert el camí a tot un seguit d’autors nòrdics que es dediquen a la novel•la negra i que arriben a les llibreries catalanes amb títols tant interessants com “El pit roig”, “La dona de verd”, “Aurora Boreal” o la recent i molt aconsellable “La hora de las sombras” de Johan Theorin. Però no tot és Escandinavia i altres països similars on el fred, la manca de claror i l’aburriment poden condemnar-te al suicidi, alhora de parlar de crims. Hi ha autors que vénen d’altres latituds i que també ens poden distreure gratament. És el cas de la francesa Fred Vargas. El seu pintoresc comisari Adamsberg, intuitiu i pachanguero, ajudat pels seus companys de la comisaria de París, Danglard o Violete Retancourt per posar algun exemple, protagonitza inquietants, entretinguts i a estones hilarants casos com el de “La Tercera Virgen”. En aquest, on apareix el fantasma d’una monja del segle XVIII, cadàvers de verges profanats i pocions màgiques que asseguren la vida eterna, sembla enfontra-se’n de tota la moda d’intrigues històrico-religioses que tant va propiciar l’aparició de “El códi da Vinci”. Però no penseu que la resolució del crim ens portarà als terrenys de la literatura fantàstica, perquè al final tocarem molt de peus a terra. Tot i això Fred Vargas és capaç de fer-nos empassar històries com la d’una persecució d’un gat des d’un helicòpter pels carrers de la capital francesa, i és que el seu bon saber fer ens faria combregar amb rodes de molí. Altres títols seus recomenables són “El hombre de los círculos azules”, “Bajo los vientos de Neptuno”, o la seva darrera “Un lugar incierto”. La trobareu fàcilment a les biblioteques púliques.


Títol: “La tercera virgen”
Autora: Fred Vargas
Editorial: Siruela
Any de publicació: 2008


Per Jordi Sànchez.

LLIBRES: "Historias de Nova York" Per Jordi Sànchez

Nens i nenes, s’acosta el període vacacional per excel•lència, o ja hi sóm de ple, i potser molts de vosaltres, si teniu la sort d’haver estalviat uns euros, marxareu de viatge. Si us heu decidit per l’encertada idea de visitar Nova York, ciutat captivadora tot i la calor estival i l’estrés vital que encomana molts dels seus carrers, no dubteu a posar entre l’equipatge el llibre del qui va ser corresponsal a la ciutat durant uns quants anys, Enric González. És un llibre breu però, que anant de cara el gra, amb escriturea concisa, explica multitud d’històries (com molt bé indica el títol) sobre Nova York. Hi ha una mica de tot, retrat psicològic dels seus habitants, detalls de la història de la ciutat, de la seva fundació, dels seus il•lustres ciutadans, de la màfia, del bèisbol, de la seva gastronomia, anècdotes, recomenacions per turistes... D’àgil i divertida lectura, (aquest senyor és un catxondo i un guasón) capta l’essència de la ciutat i te la fa veure amb uns altres ulls més enllà del que et puguin dir moltes guies de viatge. La seva lectura és recomenable fins i tot per aquells que no viatgen a Nova York. El trobareu disponible a moltes bibiloteques, i si us agrada podeu seguir amb les històries sobre Londres, Roma i el Calcio del mateix autor.


Títol: Historias de Nova York
Autor: Enric González
Editorial: RBA Editores


Per Jordi Sànchez.

LLIBRES:"El hombre que se enamoró de la luna" Per Jordi Sànchez

“El hombre que se enamoró de la luna” seria el història gai ambientada a l’Oest americà de referència mundial, si Annie Proulx no hagués escrit Broukeback Mountain i Ang Lee no l’hagués portat al cinema.


Aquest llibre de Tom Spanbauer, hit de la literatura indie americana, es un autèntic western, més que no pas Broukeback, amb indius i vaquerus, i una casa de barrets. A més també hi ha predicadors i un bon grapat d’ultres religiosos. És la història de Cobertizo, un orfe violat a punta de pistola per l’home que mata a la seva mare india i que està enamorat d’un cowboy d’ulls verds que podria ser el seu pare. Toma ya! Una novel·la on hi trobem barrejades les múltiples vies de la sexualitat. Carnal, evocadora i molt poètica, culminant en una espiral de violència, és una autèntica perla i una lliçó magistral. Viu i deixa viure.

El hombre que se enamoró de la luna
Tom Spanbauer
El Aleph Editores
Col·lecció Modernos y Clásicos

La trobareu gratuitament a diverses biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals

http://sinera.diba.cat/ .

Per Jordi Sànchez.

LLIBRES:“Corona de Flores" Per Jordi Sànchez

Tot i que confesso no acabar d’entendre els motius que porten a El Asesino de la Esperanza a cometre les maldats descrites en aquesta novel·la gòtica ambientada a la Barcelona del segle XIX, he disfrutat llegint-la per la pròpia evolució de la història, per la seva ambientació i els seus personatges.


Celebro doncs aquesta “Corona de flores”, la nova novel·la del barceloní Javier Calvo. Els seus personatges. Són caricaturescos, grotescos, esperpèntics, i fàcils d’imaginar com a protagonistes d’una novel·la gràfica o un dibuix animat. Personatges que en molts casos tenen un toc d’originalitat, com Menelaus Roca, agorafòbic i fotofòbic, a qui molts anomenen Trasgo. O l’inspector provincial Semproni de Paula, fàcil d’imaginar com un Martí Galindo en clau malvada, molt malvada. Tots els personatges sumen, des dels principals als menys rellevants, des de Max Téller (potser poc aprofitat) a la mare tísica d’Aniol Almarrosa, xutada d’heroina fent bafos al sanatori. Tots donen vida a aquesta grotesca, sòrdida, malsana però divertida aventura on els extres, com si fós una super-producció cinematogràfica, tindrien la cara de Charles Montgomery Burns, l’amo de la central nuclear d’Springfield als Simpson. Tots ells. Tant els homes com les dones. I és que sovint, els personatges creats per Calvo són lletjos i repulsius.

Un altre dels mèrits de la novel·la és la seva cuidada ambientació, l’aconseguit retrat que fa de Barcelona, dels seus carrers, dels seus racons, recuperant espais desapareguts de la cituat, i descrivint-la com un animal que s’arrossega sota el Dosel de Sombras (la contaminació generada per les diferents indústries de la ciutat) amb l’espina dorsal formada per xemeneies. Una ciutat que creix fora muralla però que encara és plena d’enderrocs, com en un quadre romàntic. Barcelona és un personatge més.

Javier Calvo mostra una envejable imaginació, potser és una de les veus més originals de l’actual panorma literari en castellà. Sense rebutjar a l’entreteniment, i amb un cert aire gamberro, és capaç de crear una història espectacular i seductora, amb frases d’alçada (“Lo que sucede a continuación es demasiado rápido para que parezca otra cosa que una sucesión casi fortuita de ocurrencias momentáneas y vectores de fuerza desencaminados”) i moments genials com l’aparició de multitud d’espiadimonis a l’indret d’un dels crims, o les seqüències finals narrades en plena inundació de la ciutat. No obstant, aquesta imaginació a vegades es desborda una mica massa, com en el cas de la descripció de la ciutat subterrànea. Però ho perdonarem. Servidor ha sentit tota mena de comentaris al voltant d’alguns indrets propers a la Catedral de Barcelona, i amb històries tant pintoresques com aquesta, és fàcil que el lector doni llicència a l’autor perquè el porti per camins inescrutables.



Títol: Corona de flores

Autor: Javier Calvo

Editorial: Mondadori

És una novetat editorial, però ja està disponible a la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Jordi Sànchez.
 
 

LLIBRES:“Tengo miedo torero” Per Jordi Sànchez

“Tengo miedo torero” és el vers d’una cançó de Sara Montiel, i el títol d’aquesta perla literària de Pedro Lemebel. Un melodrama que ens acosta al terrible Xile de Pinochet però sense parlar de tortures ni desapareguts. És una mirada diferent. Com aquella d’Eduardo Mendicutti al nostre 23-F, però en aquest cas, anant més enllà de la simple anècdota. És la història de la Loca del Frente, un travesti en hores baixes, “una loca necia, una vieja estúpida que se dejó embaucar por la cortesía universitaria y el trato amable de ese mocoso”, un estudiant revolucionari del Frente Patriótico Manuel Rodriguez. És l’any 1986, es prepara el frustrat atemptat contra Pinochet. Com frustrada serà aquesta història d’amor amb aire de cuplé.


La prosa de Lemebel és “puro güevero de locas”. És marica, sedosa, melancòlica i teatral. Amb una munió de paraules extretes d’argots ravaleros, o directament inventades, i frases sinuoses t’abraça i et parla a cau d’orella. Però resulta irreverent, sarcàstica, i intencionadament provocativa. Lemebel és una escupinada als morros a una societat que marginava, quan no reprimia, a personatges carnavalescos com La Loca del Frente. Lemebel ataca a les classes benestants que veneren Pinochet, i espia de forma burlesca la intimitat del dictador i la seva esposa, obsesionada pels vestits de Nina Ricci. Lemebel és la nostra venjança contra aquells que encara veneren al dictador.

Titol: Tengo miedo torero
Autor: Pedro Lemebel
Editorial: Anagrama
2001

El podràs trobar a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona:
http://sinera.diba.cat/search~S171*cat

Per Jordi Sànchez.

LLIBRES: “Ragtime” Per Jordi Sànchez

L'escriptor nordamericà E. L. Doctorow gaudeix de reconeixament per part de públic i crítica al seu país, on ha guanyat diversos premis de prestigi com el Premi Nacional de la Crítica, més d'una de les seves obres ha estat adaptada al cinema, i és un dels autors que més agrada a Barack Obama. És una de les veus més destacades de la literatura americana contemporània. Al nostre país, entre altres, darrerament Miscelanea Editores ha reeditat "Ragtime" i "El libro de Daniel", i Edicions de 1984 n'ha publicat tres obres en català. Doctorow és un mestre alhora de retratar episodis històrics del seu país. A "La gran marxa" tracta la Guerra de Secessió, a "El libro de Daniel" parla del matrimoni Rosenberg, executats sota l'acusació d'exercir d'espies pro-soviètics l'any 1953, i a Billy Bathgate aborda la Depressió i els sindicats del crim dels anys 20 i 30. A la novel·la que us recomano, l'excel·lent "Ragtime", Doctorow radiografia els Estats Units d'Amèrica durant els primers anys del segle XX, on personatges reals com l'anarquista Emma Goldman, l'escapista Harry Houdini, el financer J.P. Morgan, l'empresari Henry Ford o Sigmund Freud, es barregen amb la vida d'una anònima família blanca benestant i el destí d'un pianista de ragtime que, víctima d'una ofensa racista, prendrà una decisió que l'abocarà a un violent carreró sense sortida. A "Ragtime" hi apareix la immigració, els moviments socials i polítics, les vagues obreres, el paper de la dona i la incipient indústria cinematogràfica americana. Doctorow retrata un moment històric des de l'autèntica creació literaria, difumininant les fronteres entre realitat històrica i ficció. No és, ni de bon tros, dels que avorreix amb fragments típics de treballs d'escola o lliçons acadèmiques magistrals intercalades en una trama més o menys d'intriga. Doctorow ho aconsegueix amb un estil d'aparença senzilla, amb molt de ritme, sense oblidar la crítica social i fins i tot l'humor (divertidíssim el capítol dedidat a la visita de Freud a la ciutat de Nova York). La veu de Doctorow és coral, prodigiosa, a vegades còmica, i d'esquerres.

Per Jordi Sànchez.

LLIBRES: "Aiguafang" Per Jordi Sànchez

Joan-Lluís Lluís, autor peculiar dins la narrativa catalana actual, i en boca de molta gent per el seu recent exercici d’estil “Xocolata desfeta” (La Magrana, 2010) va publicar fa un parell d’anys “Aiguafang”. Com ja és habitual a les seves obres, el text s'allunya de “benintencionadismes”, és procliu a situacions crues i/o “incòmodes”, i la prosa està estudiadament dossificada. Aquí ens presenta una Barcelona futura víctima d'un càncer climàtic en forma de constant pluja d'aiguafang que es filtra als edificis i monuments de la ciutat. Una ciutat, on els seus habitants pateixen una plaga de somnis Marinetti, es droguen amb mandarina, són vigilats per dogmen, i parlen cataflà. Un conjunt de detalls que serveixen per descriure tot un escenari, una ciutat, un món, que en bona mesura ens recorda a "La taronja mecànica" o "Blade Runner". Si no fós perquè la Barcelona descrita és irreal, tindriem un bon llibre candidat a respondre l'eterna pregunta sobre “lagrannovel·lasobrebarcelona”. Tot i descriure un panorama decadent, opressiu i tètric, on hi trobem tres personatges marginals (un assassí, una indigent i un esclau japonès), la novel·la està trufada de moments de tendresa com per exemple la peculiar obsessió enamoradissa que sorgeix entre dos dels protagonistes. No és tant rodona com la seva anterior novel·la "El dia de l'ós", que encara us recomano amb més entusiasme, però continuaré llegint Joan-Lluís Lluís.


Títol: Aiguafang
Autor: Joan Lluís Lluís
Editorial: La Magrana
Barcelona, 2008

Disponible a diverses biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Jordi Sànchez.

LLIBRES: "Por amor al pueblo" per Jordi Sànchez

Per si no heu quedat farts d’aquest llarg hivern que hem tingut, us recomano un llibre que ens trasllada al fred siberià. El que inicialment em semblava que seria una novel.la d’amor en temps de guerra amb un aire clàssic (estil “Suite Francesa”), res de res. Poc a poc, a mida que es va complicant l’acció, acaba transformant-se en un thriller apassionant. Si bé la primera part de la novel.la em semblava complicada d’entendre, totes les intrigues es van aclarint fins a quedar magníficament resoltes en un apòteosic final (Balashov dalt del cavall). Ambientada en un escenari força original i totalment desolador, Sibèria, on hi malviuen legionaris txecs, rojos revolucionàris, sectaris que s’autodenominen àngels, chamans siberians....i un assassí en sèrie que practica el caníbalisme, la novel.la manté un suspens molt ben dosificat. El ritme va in crescendo, la trama argumental et va sorprenent, res és allò que semblava. A mesura que l’anava llegint m’anava agradant més, m’anava atrapant més i més. L’argument es va movent com en un cub Rubik, al final veus com s’ha anat construint tota la història, gairebé en plan monumental, gairebé amb un tò èpic. I dic “veus” perquè trobo que el llenguatge, sobretot en els últims capítols, és força cinematogràfic. “Oyó disparos a lo lejos. Mientras corría escaleras abajo pronunció en voz alta, repetidamente, el nombre del Dios en quien no creia. Llamó a Aliosha desde la cocina, en el jardín, cruzó el suelo helado a la carrera, y al salir por la cancela y notar el impacto de una lágrima en el pie reparó en que no llevaba medias ni zapatos. Inspiró hasta que los pulmones le dolieron y expulsó el aire en un grito que dejó su garganta en carne viva: “Aliosha!”. Hi ha escenes memorables (l’estada dels presoners txecs al tren soviètic) i diàlegs (entre Anna Petrovna i Balashov, o entre Anna Petrovna i Mutz) sobretot en els darrers moments de la història, que farien les delícies de més d’un guionista, i d’algun actor i/o actriu de Hollywood que ho donaria tot per interpretar-los magistralment i guanyar un Oscar!! Que maca que quedaria la Kidman dient: “..no es bonito abrigar dudas como una manera de defenderse. Tal vez si no hubieras dudado de mi ayer, yo misma no estaría dudando ahora”. I uns violins sonant de fons......laraniano, niano, náaaa...


Autor: MEEK, JAMES.
Títol: Por amor al pueblo.
Editorial: Salamandra.
Barcelona, 2006

Disponible a diverses biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Jordi Sànchez.

LLIBRE: "LA OREJA DE MURDOCK" per Jordi Sànchez

Divertidíssima! Fresca i rodona! Una noia se sent amenaçada pel tio més criminal i macarra de Vermont, demana auxili al sheriff però aquest li recomana que vagi al molí d’en Whizzer a demanar ajuda. I allà la trobarà: un tros de tiarro que es deleix per fotre llenya, però una mica curt de gambals, i un paio amb molta experiència però que ja comença a estar una mica tronat. Aquesta breu novel.la de Castle Freeman Jr. és el viatge que fan tots tres, passant per boscos en plena tala, bars de carretera i cases de barrets, fins a trobar al temible Blackway. I tot plegat comentat, o amanit, per un grapat d’homes (o perles) que passen els dies fent tertúlia en un vell molí. Ell llibre està farcit de deliciosos diàlegs i personatges que semblen sortits d’una pel·lícula dels germans Coen. L’Amèrica cutre i bruta, cervesera i força fora de la llei, retratada amb intel·ligència, ritme i molt talent./ Jordi Sánchez.




La trobaràs disponible a les següents biblioteques:

Badalona. Can Casacuberta

BCN. Horta Can Mariner

BCN. Clarà

Cardedeu. Marc de Vilalba

Hospitalet de Llobregat. Can Sumarro

Hospitalet de Llobregat. J. Janés

Sant Boi de Llobregat. Rubió i Balaguer

Vilafranca del Penedès. Torras i Bages
 
 
Titol: La oreja de Murdock

Autor: Castle Freeman Jr.
Editorial: Mondadori
Barcelona 2009

RECOMANACIÓ LLIBRES: "El crim de mossèn Amaro" per Jordi Sànchez

Ara que el Papa-Ratzi, sempre amb mitges i sabata plana, ha d’amagar sota sotana capellans que fan amb els nens allò que els dóna la gana, és moment d’acostar-se a qualsevol biblioteca i recuperar un clàssic de la literatura portuguesa, i universal, com “El crim de mossèn Amaro” de José Maria Eça de Queirós. De prosa exquisita i molt fina ironia, aquesta novel·la escrita al segle XIX, ens explica com el pare Amaro Vieira és víctima d’escalfors i engúnies disfrassades de càndid enamorament. I serà la jove Amèlia, hermosa i una mica toia (no hi podem fer res, eren altres temps) qui en pagui els plats trencats. De forma excel·lent, amb multitud de personatges retratats a la perfecció, l’autor radiografia l’església hipòcrita de doble moral. L’església que alliçona, que ens diu el que hem de fer i fa el que vol. La que viu bé. Una església del XIX, però que vist el panorama.... Els clàssics no caduquen i com diuen a casa meva “quan a baix truquen, a dalt no hi sóm”, o “en todas partes cuecen habas”.
Títol: El crim de mossèn Amaro

Autor: José Maria Eça de Queirós

Editorial: Quaderns Crema

Any de publicació: 2001

(i altres edicions en castellà)

RECOMANACIÓ LLIBRES: "FIN" Per Jordi Sànchez

Títol: FIN

Autor: David Monteagudo
Editorial: Acantilado
Any de publicació: 2009

Quan un llibre, com ara aquest, comença a rebre multitud d’elogis, és fàcil que seguidament apareguin veus dient que no n’hi ha per tant. Doncs bé, a l’hora de valorar el treball de David Monteagudo, jo dic que n’hi ha per força. N’hi ha prou amb la tensa atmósfera que aconsegueix, n’hi ha prou amb oferir-nos una lectura adictiva, que ens manté enganxats per conèixer el desenllaç, i n’hi ha prou amb la sensació d’angoixa amb eco de novel·la de terror i ciència-ficció que generen les seves 350 pàgines. Un llibre del que no se’n pot explicar gaire del seu argument per no aixafar-vos la guitarra. Gaudiu-ne gratuïtament a qualsevol de les moltes biblioteques que el tenen en catàleg. Si el trobeu disponible... perquè el boca-orella ha començat!!