MÚSICA: "LLETRADA" DE PAU RIBA

Pau Riba és un personatge imprescindible en la història musical del nostre país. Ha estat un revolucionari i un innovador des del principi de la seva carrera i en cada moment ha anat marcant unes pautes que han estat seguides per les generacions posteriors.

Net de Carles Riba i de Clementina Arderiu va començar a destacar amb la poesia i poc a poc i coincidint amb l’efervescència de la Nova Cançó es va decantar cap a la cançó. El fet que fos rebutjat pel col•lectiu de Els Setze Jutges el va motivar a unir-se a El Grup de Folk amb el que va canviar el panorama musical del moment per la seva posada en escena i en l’execució d’un repertori que ha quedat a l’imaginari col•lectiu. Després començaria una carrera en solitari amb l’edició de Dioptria, un disc en el que es va acompanyar del grup Om, entre els que destacaven Toti Soler i Jordi Sabatés, i que va significar una revolució conceptual. El disc era una barreja de psicodèlia, blues, folk, música clàssica i unes lletres trencadores que cantaven a la fi d’una generació o al paper de la dona, carregat d’una força que feren que Dioptria s’hagi convertit en un dels grans treballs de la història del rock.

Després de Dioptria I i Dioptria II editaria Jo, la donya i el gripau gravat a Formentera i influit del hippisme del moment. I així podriem anar desgranant una carrera que ha estat majoritariament brillant.

No obstant, el problema del Pau Riba més mediàtic és que sempre ha estat copsat per la provocació, l’estirabot i la rauxa. També és veritat que ell sempre ha jugat a mostrar el Pau més arrauxat i divertit per damunt del Pau més assenyat i pausat. Aquesta visió tant superficial és la que sempre ens ha deixat un Pau Riba d’escorça, poc reflexiu i menys íntim. Jo us proposo que entreu en el Pau Riba poeta, escriptor, assajista o com en volgueu dir. La seva obra publicada es força extensa, tot i que no tant com voldriem, i destaca amb títols com la novel•la Ena, l’interessant recull d’articles sobre paraules i frases fetes Al•lolàlia...

De la seva obra escrita m’agradaria animar-vos a la lectura de Lletrarada, el recull de totes les seves cançons portades al paper. La seva lectura us farà descobrir aspectes interessants de les seves cançons i segurament us portaran a una nova manera d’escoltar-les. A Lletrerada us endinsareu en la força, el sentiment i l’excel•lent escriptura de Pau Riba. Segurament hi descobrirue una altre Pau Riba sorprenent. Lletrarada és una joia.

Es troba a diferents biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació.

Títol: Lletrarada

Autor: Pau Riba
ed: Proa

Per Àlex Gòmez Font

LLIBRES "Antologia poètica"

Aprofitant que aquest any s’han complert els 150 anys del naixement de Joan Maragall i que per tota la nostra geografia s’han fet actes en record de la seva persona i obra, crec necessari i interessant acostar-nos a la seva obra. L’obra de Maragall bàsicament està vertebrada en dos grans blocs: per una banda la poesia i per l’altra els articles periodístics que publicava a diferents diaris, entre els que destacava La Vanguardia de El Brusi. En aquest acostament a la seva obra jo m’he decantat per la poesia, ja que pels diferents motius que a continuació explicaré em sembla d’una gran qualitat, accessibilitat i importància. D’entrada, m’he decidit per l’Antologia poètica perquè ens dóna una visió àmplia sobre tota la seva obra poètica. A la vegada, ens dóna l’aventatge d’apropar-nos-hi de la manera que millor ens sembli. Podem començar pel principi, pel final, pel mig, de manera saltada... En qualsevol cas això ja és cosa vostra.


La gràcia de la poesia de Maragall és que és accessible, podríem dir que és el primer poeta en català que es pot llegir i que s’allunya del recargolament i les floritures de la generació anterior, la dels Jocs Florals. Maragall és el primer en parlar-nos de tu a tu, de posar el llenguatge a la nostra alçada, de construir la seva poesia amb la parla que feia servir la gent. I per què dic tot això? Doncs perquè l’aparició de la poesia de Maragall es produeix abans de la normalització lingüística de Pompeu Fabra; quan la llengua catalana parlada era viva, però l’escrita es trobava sense normativitzar, rància, encarcarada, antiquada. Maragall es troba amb aquesta situació, la d’una llengua que, tret del petit cercle dels Jocs Florals i l’excepció de Verdaguer, no té cap presència i està reservada a una minoria.

A la poesia de Maragall hi trobem tota classe de referències a la natura, la família, els sentiments... Tot envoltat d’una senzillesa sofisticada, amb la particularitat de fer poesia amb un llenguatge proper, apedaçant les paraules a partir de la quotidianitat i deixant de banda les figures barroques i els temes elitistes.

autor: Joan Maragall


ed. Selecta

lloc on es troba: Xarxa de biblioteques de la Diputació.

Per Àlex Gómez-Font

LLIBRES: "Crònica apassionada de la Nova Cançó"

Darrerament s’ha commemorat el cinquantè aniversari del naixement de la Nova Cançó. Va ser una manifestació cultural eixida en ple franquisme amb la intenció de popularitzar i normalitzar el fet de cantar en català.

El punt de partida el trobem en la publicació d’un article, a la revista Germinabit, de Lluís Serrahima titulat Ens calen cançons d’ara, aparescut el gener de 1959 i en el que es feia ressó de la necessitat d’escriure cançons en català i prenia com a exemple la cançó francesa. Tot i que aquesta reivindicació va anar despertant de manera lenta, un grup de persones, entre els que es trobaven Josep Maria Espinàs o Delfí Abella, van començar a escriure cançons en català i a interpretar-les a cases d’amics, a fer recitals a centres parroquials i a actes públics. Poc a poc el moviment va anar creixent i el grup d’amics que interpretava cançons en català va decidir anomenar-se Els Setze Jutges, en un intent per aglutinar el màxim nombre d’intèrprets per tal de normalitzar i activar el fet de cantar en català. Van formar part de Els Setze Jutges: Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Enric Barbat, Guillermina Motta, Remei Margarit, Xavier Elies, Frances Pi de la Serra, Miquel Porter, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Maria Aurèlia Pedrerol, Rafael Subirachs, Joan Manuel Serrat, Lluis Llach i Maria del Mar Bonet. El col·lectiu va tenir molt de ressò i els seus recitals van anar en augment. Assolit l’objectiu de normalitzar el fet de cantar en català, el grup es va dissoldre i, mentre els primers integrants s’anaven retirant, els joves anaven construint una carrera brillant i destacada. Juntament amb Els Setze Jutges també va tenir lloc el sorgiment d’altres artistes que cantaven en català com Raimon o Guillem d’Efack, que completaven el fenomen de la Nova Cançó.
Per commemorar el cinquantè aniversari d’aquest esdeveniment, el Museu d’Història de Catalunya n’ha programat una exposició, el que ha significat i les repercussions que ha tingut fins a l’actualitat. Per tal de tenir una visió i una idea més àmplia sobre la Nova Cançó trobo que és interessant llegir el llibre Crònica apassionada de la Nova Cançó, un treball esplèndid, encara que amb cert to de nostàlgia, que ens acosta d’una forma directa i veraç al naixement d’aquest moviment. El seu autor, Jordi García-Soler, va ser un pioner en escriure, documentar i estudiar tota aquesta història.

Crònica apassionada de la Nova Cançó
autor: Jordi García-Soler
Lloc on es pot trobar: xarxa de Biblioteques de la Diputació.

Per Àlex Gómez-Font

LLIBRES: "Notícia de Catalunya " Per Àlex Gomez

L’estiu és l’època de l’any que llegim amb més intensitat. Podem trobar mil excuses per fer-ho: durant les vacances, durant les tardes caloroses i humides buscant algun racó fresc, sota l’ombra del parasol a la platja... Si a més de tenir més temps per dedicar-nos a la lectura hi sumem el que està passant al nostre país: la crisis identitària, els referèndums d’autodeterminació, la recent sentencia de l’Estatut... Aquest cúmul de circumstàncies fan que sigui un bon moment per apropar-nos a la història del nostre país. Per això, avui m’he decantant per Notícia de Catalunya de Jaume Vicenç Vives.


Per aquells qui no el conegueu, i aquest nom només us soni com el que porta una editorial de llibres escolars, us diré que Vives ha estat un dels historiadors moderns més destacats i de referència a Catalunya i España. Ell va ser l’encarregat de posar al dia la història d’España, de modernitzar-la i dotar-la de les eines per fer-la més interessant i pedagògica. Vives defensava la importància de la història per a les persones , ja que a través d’ella en podiem treure conclusions que es podien aplicar pel present i el futur i no repetir errors o millorar l’experiència viscuda. Sense serpentejar en el personatge, també aprofito per informar-vos que aquest anys es commemoren els 50 anys de la seva mort. Ara bé, el motiu perquè avui us recomano Notícia de Catalunya és pel seu interès, perquè va ser un llibre pioner on Vives posava de manifest la identitat i la història de Catalunya. En aquest sentit i prenent com a punt de partida la història, Vives va traçar un llibre magistral, dividit en tres parts: Els elements, les il·lusions i les dificultats. A partir d’aquests tres punts desgrana les característiques del nostre poble com el treball, el pactisme, la presència de l’església, el seny i la rauxa, les contradiccions... O sigui que ens trobem davant d’un llibre interessant i a la vegada distret, de lectura ràpida, ja que com podreu concretar no es fa farregós ni pesat. Està escrit amb una prosa senzilla, clara i concisa.

Pels qui ja l’heu llegit és l’excusa perfecte per tornar-ho a fer i pels qui no el coneixieus us el recomano d’allò més. Disfruteu-lo.

Notícia de Catalunya

autor: Jaume Vicenç Vives
Es pot trobar a tota la xarxa de biblioteques de la Diputació.

Per Àlex Gomez-Font.

LLIBRES:“Història de l’art" de E. H. Gombrich Per Àlex Gòmez Font

D’entrada no us espanteu, a vegades quan sentim la paraula art ja ens venen els temolors i l’associem a un tema difícil i només dirigit a erudits. A més, si a sobre la paraula art hi unim el terme història ens poden venir les ganes de fugir. No patiu, encara que l’art ens pugui espantar, en aquest cas, no és així.

El llibre que us vull recomanar tracta sobre la història de l’art des dels seus inicis més primitius fins l’actualitat i s’ha convertit en tot un referent que porta desenes d’edicions. Al igual que els best-sellers enganxa perquè la seva lectura es agradable, fàcil i hi trobem un vocabulari entenedor i que l’han convertit en un llibre molt recomenat. Cal remarcar, i això és molt important, que està molt ben documentat i és un treball molt seriós. No us penseu que es tracta d’aquells llibres de masses que està fet amb una sabata i una espardenya. Qualsevol persona que s’interessi per l’art i la seva història i no sàpiga per on començar, trobarar en la Història de l’art de Gombrich el llibre ideal. La fórmula rau en que està explicat de manera molt entenedora per a qualsevol persona que senti curiositat sobre les diferents manifestacions artístiques relacionades amb l’art i la seva evolució, pintura, escultura...

A més el llibre està editat d’una manera deliciosa i conté moltes ilustracions que ens complementen a la perfecció la narració.

En definitiva, ens trobem davant d’un llibre vital, ideal per les lectures agradables que busquem de cara a les vacances d’estiu.

Per Àlex Gòmez Font.
 
 

LLIBRES: "Cuinar és senzill" per Àlex Gómez-Font

Actualment hi ha una infinitat de llibres sobre cuina: cuines del món, cuina mediterrànea, cuina japonesa, cuina vegetariana, cuina d’arrossos... i així fins a completar un llistat interminable. No obstant, moltes vegades trobem a faltar una primera referència amb la qual aproximar-nos al món dels fogons. I més per a iniciar-nos en la cuina de tota la vida, aquella que ens ensenya a fer un bon sofregit, un bon brou, els típics primers plats, els temps de cocció, la manera de fer el peix... És per això que aquest és un llibre ideal per tots aquells que s’han perdut a la cuina globalitzada o s’han llançat als plats pre-cuinats i volen fer quelcom bo i saludable. Malgrat tot, si no us heu perdut a la cuina dels fregits i els congelats també és un llibre ideal per tal de recuperar la cuina sana i de tota la vida. En aquest sentit, Cuinar és senzill em sembla una obra imprescindible. La primera gran referència que hauria de tenir o fullejar tot aquell que vulgui agafar afició a la cuina. Primerament perquè hi podem trobar tot tipus de plats i, a més, el que em sembla més important, les explicacions són senzilles i les receptes són curtes i fàcils d’entendre. És un llibre simple que ens ajuda a preparar plats en pocs minuts i aprendre a fer coses elaborades amb total normalitat. A més, conté fotografies de diverses receptes i de diferents demostracions pràctiques. També ens aporta informació dels diferents estris de cuina.


En definitiva, un llibre senzill i tot un clàssic de la cuina de tota la vida, que per reforçar tot el que estic dient us aportaré una dada: porta més de deu edicions. Segurament el podreu trobar a qualsevol biblioteca i sinó mireu a casa de les vostres mares o àvies, segur que el tenen. També el podreu trobar en castellà i, el més important, després de fer un cop d’ull i llançar-nos a preparar alguna de les receptes, qui gosarà pensar que cuinar es difícil?

Cuinar és senzill

Montserrat Seguí de Queralt
Queral Seguí editor

 

per Àlex Gómez-Font

RECOMANACIÓ LLIBRES per Àlex Gómez-Font

Un acostament a la biblioteca municipal.

Quan em van convidar a fer un article quinzenal sobre una recomenació literària em van assaltar tots els dubtes. Què recomenar, una novel·la, un assaig, un llibre d’història, una revista... Qualsevol recomenació es força complicada ja que a la hora de ser servida sempre es tendeix a ser un tant subjectiu i en conseqüència si recomano el que a mi m’agrada o em sembla que pot agradar no té perquè ser del gust de tothom. És per això que per aquesta primera presa de contacte amb tots vosaltres m’he decantat per una recomenació general a la lectura, sobretot per tots aquells que sempre han pensat que tot això de llegir és aburrit o no hi acaben de trobar el què. Als que llegiu amb asiduitat o pràctiqueu aquest esport amb normalitat també podeu probar de seguir aquestes pautes per tal de endinsar-vos en lectures noves o descobrir nous géneres o formes de llegir.

Per començar triarem el lloc on trobar tot tipus de llibres, lectures i a la vegada xafardejar i rebuscar fins que aconseguim donar amb alguna joia. El lloc en qüestió és qualsevol biblioteca municipal a la qual podem accedir tots i gaudir de tot el que hi ha. Un cop som a dins de la biblioteca podem desplaçar-nos pels diferents espais i descobrir els diversos formats. Si ens ve de gust saber sobre l’actualitat trobarem la majoria dels diaris on ens posarem al corrent del que està passant. Pels amants de l’esport ens aturarem a l’entrevista d’aquell gran jugador de futbol. Si passem de la premsa del dia i no acabem de trobar per on començar podem pensar en les vacances, segur que tenim algun viatge pendent per fer o algun lloc que ens agradaria anar. Ens acostarem a la prestatgeria on hi ha les guies de viatges i allí podrem xafardejar i trobar el país o ciutat que busquem. Ens endinsarem en la seva lectura i característiques i així acabarem de filar el viatget o el lloc on ens agradaria anar. Que tot això no ens convenç i ens agrada la música, doncs al prestatge dedicat als llibres musicals segurament descobrirem la biografia d’aquell grup que ens agrada, o la història d’aquell gènere musical que tant ens apassiona. I així podriem anar seguint, anant buscant tot allò que ens pot interessar més, novel·la històrica, el best-seller de moda, el clàssic dels clàssics...

I ja per acabar que en la meva primer presa de contacte amb vosaltres no us vull donar gaire la brasa, quan aneu a la biblioteca preneu-vos-ho amb calma, no mireu el rellotge, no hi ha pressa, i sobretot regireu-ho tot fins que hi trobeu allò que us pot agradar.