ART "Art a consciència"

Art a consciència és el nom d’una nova exposició a Barcelona. No és una exposició corrent, d’art per l’art, per mirar-se el mèlic. No. Art a consciència és un recull d’obres, bona voluntat, esperança i savoir faire, perquè sí. La Fundació Pasqual Maragall, que lluita contra l’Alzheimer, juntament amb l’Arxiu Umberto Rivas han muntat una exposició que ha estat possible gràcies a la donació de quaranta-cinc artistes, la majoria amics i coneguts del l’expresident, en favor de la lluita contra l'Alzheimer i de la recerca científica de les malalties neurodegeneratives.

Entres els participants hi trobem de Tàpies fins a Mariscal, passant per Sergi Aguilar, Susana Solano o Evru. Els preus varien dels 1.000€ als 25.000€.

La impulsora del projecte és María Helguera, pintora i vidua del desaparegut fotògraf Humberto Rivas, qui també va partir l’Alzheimer.

Art a conciència es va estrenar el 15 de setembre, i estarà en funcionament fins el 9 d’octubre, aprofitant que el proper 21 de setembre és el dia mundial d’aquesta malaltia.

Per Anna Bellorbí.

MÚSICA:“Les paraules adultes” Per Anna Bellorbí

Mishima va fer homenatge a Joan Maragall amb "Els ametllers" i a Joan Salvat-Papasseit amb "Dóna’m la mà" i La Brigada ha llegit Ferrater amb allò de “cercar els mots justos”, que ha desembocat al títol del seu segon disc, "Les paraules justes"(Outstanding), que vindria a significar la plaça vitalícia de La Brigada al pop-folk català. I divendres presentaven aquest segon disc a un Auditori mig buit en el 21è Festival de Guitarra amb companyia de Maria Coma.

El quinquet, poc parlador però prou loquaç, va començar a disparar cançons del seu últim discs: "Dos minuts", "El futur de l’art", "En el record", "Tan valent", "Nit d’hivern" i "Arribats en aquell punt", per després reprendre algunes ben sonades de "L'obligació de ser algú" (Outstanding, 2008). Les lletres de l’últim treball, amb un punt transcendental i melodramàtic, evoquen la maduresa de La Brigada, molt allunyats de les bandes de moda de lletres trivials i ritmes assoleiats com Els Amics de les Arts o Delafé y las Flores Azules.

Ser de Vilanova és tot un fenomen, no coneixem cap vilanoví que no estigui orgullós de la seva condició de músic del Garraf. En Pere Agramunt, líder de la banda i director artístic del Faraday, va deixar ben clar d’on venien. L’última cançó va ser la brillant versió de “We Hate It When Our Friends Become Successful” de Morrissey, passada pel filtre de l'anterior versió en català els Hidrogenesse. La Brigada li posa la cueta: com n'és d’odiós quan triomfen els amics. I més encara si són de Vilanova. El meravellós ecosistema de la competència musical acotada a un sol poble.



La polifacètica Maria Coma també presentava disc, el seu primer treball "Linòleum" (Amniòtic Records 2009). La Maria Coma va ser una d’aquelles nenes prodigis que acaben triomfant, toca el piano i estudia música des del 5 anys. Al 2007 llançava juntament amb Pau Vallvé, la seva parella, el projecte u_mä. Ara, al 2010, es presenta gairebé en solitari sota el seu propi nom. A la bateria l’acompanya com sempre en Pau, amb qui va demostrar que tenen més que química a l’escenari. Les lletres de "Linòleum" són naïf i delicades, com la Maria, que té una de les millors veus femenines del panorama indie català.
 
Per Anna Bellorbí.
 
 

RECOMANACIÓ MÚSICA: "Sedaios" per Anna Bellorbí

Sedaios i Samitier toquen perquè sí les cançons més alegres del món.


Anant en bicicleta t’has mullat/ I has arribat tard a la feina/ M’he trobat una rata a la cuina /I t’he trucat /I has rigut. Sedaiòs és un d’aquells grups que els escoltes i fa un dia perfecte, la primavera arriba i les faldilles estampades volen per la ciutat.

El Cristian Pallejà i la Gaia Bihr es van conèixer fa quatre anys. Ell és de Vilassar de Mar. Ella és koreana i criada a França. Es van conèixer a Barcelona i van acabar muntant una banda. La parella, juntament amb amb l'Elena, el Jordi i el Rafel són Sedaiòs i el seu disc es diu Resolen problemes. Cinc cançons són en català, tres en francès i un altre en anglès, queda clar qui hi ha possat la lletra a cadascuna. Totes, però, són fresques, alegres i enigmàtiques.

Avui divendres toquen juntament amb Samitier al centre cívic de Can Deu (Plaça de la Concòrida, Les Corts) en el marc de Concert Perquè Sí, gratuït. Fàcil com les seves cançons. I al final no dius mai que no, bam bam bam bam!

RECOMANACIÓ MÚSICA: "Carasueño" per Anna Bellorbí

Alex Childon hauria aplaudit a Carasueño


Carasueño no és només un disfemisme, també és Javi Vicente, l’artista convidat del darrer concert del cicle d’Avivaveu al Fantástico ( passatge dels Escudellers, 3) de Barcelona. Una veu càlida, un home tímid i unes lletres suggerents és carasueño. També és una part notable del rellevant grup nacional Big City.

A song for you and me and undertow va trencar el gel entre Vicente i la cinquantena de persones que omplien un renovat fantàstico replet de dibuixos fantàstics (sic) fets a guix pels espontanis. La cançó és delicada i sentida, com les paraules que carasueño va dedicar al recentment desaparegut Alex Childon, a qui va retre homenatge versionant September gurls de Big Star. Emocionant. Malgrat la timidesa l’aragonès es va posar el públic a la butxaca a cop de guitarra i harmònica. La cançó més celebrada fou Pink moon de Nick Drake que marcava el punt i final del recital.

Javi Vicente acaba avui (ojo! 28 de març) la gira amb el nou segell Gran Derby que han muntat Pepo Marquez de Secret Soceity (va tocar també al cicle Avivaveu), Nacho i Javi de Nine Stories. L’objectiu de la gira ha estat tocar deu dies seguits i fent-ho econòmicament sostenible arreu de la geografia ibèrica. Els tres grups han tocat el mateix nombre de minuts a Vitoria, Oporto o Madrid , ningú telonejava a ningú. Cadascú presentava les seves cançons, Big City per exemple, va aprofitar per treure a la llum les cançons del seu proper treball Celebrate it All (I+D Music) que sortirà al mes d'abril.


Viva aviva!

Gràcies al grup de periodistas/artistes/crítics professionals Avivaveu, concerts com el de Carasueño són possibles. A part d’un recomanat blog farcit de bones crítiques i propostes culturals fresques, els d’Avivaveu són particulars pel cicle de concerts bimensuals - habitualment al Fantàstico i exepcionalment a l’Heliogàbal -sense floritures ni amplificadors, a capel·la.

Anna Bellorbí
Foto feta per Albert Eritja