LLIBRES: "EL SECRET DEL MEU TURBANT"

El secret del meu turbant explica la història real de la Nadia, una noia afganesa que queda malferida després d'un bombardeig. Desfigurada parcialment i amb una família enfonsada per la mort d'un fill, ha de fer-se passar per nen a l'hora de sobreviure en el règim dels talibans. No és només el relat d'algú que falseja una altra identitat sinó també una reflexió interessant sobre els rols de gènere, emmarcada en un país que opera amb brutalitat i nega la llibertat completa dels ciutadans, no només de les dones.

La complexitat del context històric i polític permet veure la complexitat d'un país on la seguretat és un factor que condiciona la manera de viure. La narradora en primera persona fa estremir-te quan té pànic a ser descoberta quan embena la voluptuositat de la dona per no fer-la visible, fa sentir cansament quan pedaleja fins a l'extenuació, passar gana quan té un forat a l'estómac, sentir que som davant d'una lluitadora que no es queixa mai.La novel·la comença amb una Nadia d'11 anys decidida a portar un plat a la taula de casa i acaba amb una dona viatjant a Barcelona per recuperar el seu nom de nou.

Títol El Secret del meu turbant / Nadia Ghulam, Agnès Rotger

Autor/Artista Ghulam, Nadia
Publicació Barcelona : Columna, 2010
Descripció 316 p. ; 24 cm
Col·lecció Clássica (Columna) ; 865
Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Per Elisenda Alamany.

LLIBRES: "TEMPS LÍQUIDS"

Viure en una epoca d'incertesa podria ser el subtítol de les nostres vides. I també és el de l'obra del sociòleg Zygmunt Bauman. Temps líquids és el títol en majúscules d'aquesta obra que t'assalta quan estàs perduda davant de la prestatgeria de la biblioteca. La mala lectura davant de la crisi mundial de valors que ens abraça pot fer que tornem a caure en l'error que ens hi va portar; l'exaltament del consumisme, del domini del capital global. Per a molts aquest és el llibre de reconciliació amb la sociologia. Bauman parla d'una manera senzilla dels reptes que tenim davant i de com aprendre a enfrontar-los de cara, sense vacil·lar. Bauman és un sociòleg migrant i això és clau en la seva ciència. Durant la Segona Guerra Mundial va lluitar en el primer exèrcit polonès, sota control soviètic. Va ser professor de Sociologia a Varsòvia i va perdre aquesta plaça per motius polítics, va emigrar a Israel i al final s'establí a Anglaterra.Tot un observador camaleònic que t'endinsa en un anàlisi profunda de com enfrontar en solitari una realitat canviant. Aixequem tots el paraigua, que potser no plou.


Disponible a les biblioteques de la Diputació de Barcelona
http://www.diba.cat/

Per Elisenda Alamany

LLIBRES: "Me refiero a los Játac"

Carlos Peramo deixa als disset anys l'escola per dedicar-se a coses millors. Ha estat mosso de magatzem, paleta i transportista. Llegeix i escriu. Aquest escriptor adult ha cosit unes quantes novel·les, inadvertides per segons quina crítica. És clar, perquè l'artesà no fa llibres com xurros. Me refiero a los Játac és un llibre imprescindible sobre la veritat convertida en literatura. La crueltat de la infància s'encarna en cinc personatges, les inicials dels quals són Játac, de la classe mitjana de Sant Feliu de Llobregat .


Amb paciència i complexitat diuen que Peramo busca un lector actiu. Coincideixo amb ell en una cosa; la bona literatura no ha d'estar només ben escrita, ha d'estar escrita amb les tripes. Comences amb un nus a la gola i quan el final arriba, segueixes amb aquesta angoixant sensació. Queda la recança de saber si Peramo podrà superar-se amb més paraules. Cal estar a l'expectativa, doncs de la nova obra de l'escriptor egarenc; "Media vuelta de vida".

Me refiero a los Játac, Carlos Peramo


Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Elisenda Alamany