LLIBRES: "1Q84"

Qualsevol lector disposat a ressenyar una novel·la de Haruki Murakami es troba amb un repte al davant: no és gens fàcil resumir el contingut de les seves històries. Sí que és fàcil, però, identificar un seguit de trets comuns integrats en l’imaginari de l’escriptor. A “1Q84”, una novel·la llarga i ambiciosa formada per tres parts, només dues de les quals han estat traduïdes al català, els elements murakamians també hi són presents. Un personatge principal, masculí, solitari i introspectiu. Una protagonista femenina, atractiva, un pèl particular. Una història casual que els duu a conèixer-se. El paper vital de la música, uns quants gats amb personalitats pròpies i, a més, petites dosis de surrealisme.


El de Murakami, però, és un surrealisme que s’integra molt bé en el món real. En el seu nou llibre, l’autor combina les experiències dels dos personatges principals, que viuen les seves pròpies vides seguint camins oposats i ben diferents. A mesura que avancen les pàgines es desvelen els vincles d’un passat llunyà que els manté a tots dos units. Ells no saben, però, que el contingut d’una novel·la escrita per una jove un pèl estranya està a punt de submergir-los en un món alternatiu anomenat 1Q84, en el qual hi tenen lloc esdeveniments aparentment normals amb subtils variacions. Dues llunes, la ‘gent petita’, les crisàl·lides d’aire, tot són elements que mantenen desperta la intriga al llarg d’aquestes 780 pàgines.

Farcida de descripcions acolorides, potser tedioses, a estones innecessàries, la història avança amb el ritme assossegat i malenconiós propi de l’autor. A poc a poc, però, i sense que el lector en sigui conscient, la narració pren vida. És a partir de la segona meitat del llibre que l’ànsia per esbrinar quins factors estan modificant el món tal com el coneixem s’apodera del lector, i l’obliga a passar pàgina rere pàgina.

Haruki Murakami és un dels màxims exponents de la literatura japonesa actual, i “1Q84” és una de les seves novel·les més esperades. L'autor ha estat a Barcelona  per recollir el Premi Internacional Catalunya 2011, dotat amb 80.000 € i concedit per la Generalitat, per tal de recompensar la seva àmplia obra. I és que el nou llibre, del qual els lectors més assidus esperen el desenllaç amb impaciència, tampoc ha deixat indiferent la crítica.

La novel·la es pot demanar en préstec a les biblioteques municipals. http://sinera.diba.cat/

Per Lourdes Gasol.

INTERNET: "THEYDRAWANDCOOK"
Quan la gastronomia i la il·lustració es fusionen de manera efectiva – fenomen no gaire comú, tot s’ha de dir – donen lloc a projectes com http://www.theydrawandcook.com/. Artistes de parts ben diferents del planeta aporten a aquesta pàgina web les receptes dels seus llocs d’origen amb un toc força personal. L’espai evita avorrides enumeracions d’ingredients i passos a seguir per elaborar, per exemple, senzills ous remenats, uns brownies ‘de la mama’, sopa de carbassa alemanya o, fins i tot, escalivada catalana.

Les receptes s’ordenen segons els seus estils d’il·lustració (expressiu, graciós, amb personatges genials, modern, creatiu), segons el tipus de plat de què es tracta (snack, vegetarià, primer plat, postres) i també es poden filtrar per ingredients. Una de les funcions més curioses que ens ofereix el projecte és la possibilitat de cercar en un gran mapa del món les il·lustracions segons el seu país de procedència. Així, podem trobar ràpidament receptes tant de la Índia com del sud d’Amèrica, el centre d’Europa o, fins i tot, una bona col·lecció de propostes nascudes al nostre país.

L’espai està obert a la participació dels internautes, a aquells qui s’atreveixin a fer ús de les seves capacitats artístiques per donar a conèixer les delícies culinàries de la seva terra, sempre a cop de llapis, bolígraf de color, retolador o tinta tradicional.

Un lloc per fer-hi un cop d’ull, gaudir visualment una estona amb les enginyoses formes de presentar una recepta tradicional, o animar-nos a embrutar la cuina una tarda per elaborar un àpat i gaudir dels resultats.

I, en aquest cas, com més serem, millor menjarem.

Per Lourdes Gasol.

LLIBRES: "INVISIBLE"

Paul Auster és novel·lista, guionista, poeta i director de cinema. Narrar històries se li dóna bé, i té per costum jugar amb la quotidianitat, l’existencialisme i la cerca de la identitat personal en les seves novel·les. Amb el llibre “Invisible”, Auster ens porta Adam Walker, un jove solitari de vint anys, projecte de poeta i estudiant de Columbia, que coneix una peculiar parella en una festa universitària.


Des del primer instant, Adam sospita que rere aquelles dues persones s’hi troben unes ànsies de manipulació i perversió que no li duran res de bo. Malgrat això, i en contra del que li dicta la intuïció, el jove s’apropa cada cop més a ells amb anhel de conèixer tot allò que li és desconegut. Lentament, essent conscient del que passa però sense pretendre evitar-ho, caurà en un joc de seducció que alterarà la seva vida al complet.

De Paul Auster destaca el seu talent per dotar els personatges de vitalitat i personalitat, amb històries particulars que tot sovint ens resulten un pèl miserables o pertorbadores. El protagonista Adam Walker posseeix un passat d’aquest tipus, trist i pertorbador, i Auster treu els seus fantasmes a la llum, plasma al paper les inseguretats del jove literat per fer-lo deambular per la seva primera maduresa com una titella, a la recerca de venjança però també d’expiació final.

El llibre està narrat en quatre capítols, amb variats punts de vista i, a estones, diferents versions d’una mateixa situació. D’aquesta manera, “Invisible” esdevé una complexa història de personatges vius i complicats, tots ells immersos en un entramat de relacions enrevessades que els duran al límit en nombroses ocasions.

La novel·la parla dels conflictes de consciència – bona i dolenta – del personatge principal, les relacions humanes i sexuals, els seus tabús, la doble moral i la justificació dels actes, però també toca temes intrínsecament humans com l’amor pur, la ràbia i la venjança.

És considerada la millor novel·la d’Auster per la crítica, però compta també amb veus dissonants que la titllen de depriment i avorrida. Depriment, sí, és més que probable. Però l’estil clar i fresc de l’escriptor i l’acció constant – a estones amb tocs de thriller – deixen un escàs espai per a l’avorriment.

La novel·la es pot demanar en préstec a les biblioteques municipals. http://sinera.diba.cat/

Per Lourdes Gasol
 

LLIBRES: "CONTRA EL VENT DEL NORD"

“Contra el vent del nord” és un llibre que passa de pressa, s’engoleix tan ràpid com un granissat ben fresc una tarda d’agost. Daniel Glattauer presenta la història de dues persones que topen per atzar en el món virtual, a causa d’un error en escriure l’adreça de correu electrònic. Relatat exclusivament a través de l’intercanvi constant d’emails, el llibre narra les batalles verbals entre dos complets desconeguts. Ofereix al lector certa rapidesa mental, i transmet les ganes implícites dels protagonistes d’escapar de la seva quotidianitat amorosa; un matrimoni per una banda, una ruptura per l’altra.


El llibre no és cap obra mestra de prosa literata i significats ocults entre les línies. Com a llibre, compleix la senzilla funció d’entretenir el lector, sense cap més pretensió que aquesta i, potser, la de fer-nos reflexionar. Fer-nos pensar una estona sobre les persones que s’amaguen rere paraules en negre escrites en una pantalla d’ordinador. D’aquesta manera, a mesura que l’una coneix l’altre, i mentre decideixen seguir parlant o veure’s d’una vegada per totes, els dubtes dels dos protagonistes es converteixen en els nostres propis dubtes, i les seves incerteses també són les nostres.

Tot això té lloc en una societat cada vegada més electrònica i més enxarxada, on les amistats del món virtual poden esdevenir tan importants com les quotidianes i les tradicionals. “Desvirtualitzar” o no “desvirtualitzar”? Trobar-te amb aquest desconegut a qui només reconeixeries per la seva forma d’escriure, o desconfiar de qui es troba a l’altra banda de la pantalla?

“Contra el vent del nord” planteja els conflictes de les xarxes socials i els duu més enllà, introduint-hi aquesta història d’amor que tan sols pot acabar de dues maneres: amb una trobada en un cafè o prement la tecla d’esborrar i eliminant l’adreça de l’altra persona per sempre.

El vertader desenllaç, però – i per què enganyar-nos – es troba en una segona part, “Cada set onades”, que segueix el mateix model àgil d’escriptura. Aquest segon volum, malgrat resultar a estones un pèl repetitiu, esdevé imprescindible per esbrinar què s’imposa a què, si la vida real i tangible o la promesa d’un nou futur a mans d’un amant ja mig “desvirtualitzat”.

Els dos llibres es poden trobar a les biblioteques municipals en català, castellà o alemany, l’idioma original. http://sinera.diba.cat/

Per Lourdes Gasol