dijous, 29 d’abril de 2010

LLIBRES: "Por amor al pueblo"

per Jordi Sànchez

Per si no heu quedat farts d’aquest llarg hivern que hem tingut, us recomano un llibre que ens trasllada al fred siberià. El que inicialment em semblava que seria una novel.la d’amor en temps de guerra amb un aire clàssic (estil “Suite Francesa”), res de res. Poc a poc, a mida que es va complicant l’acció, acaba transformant-se en un thriller apassionant. Si bé la primera part de la novel.la em semblava complicada d’entendre, totes les intrigues es van aclarint fins a quedar magníficament resoltes en un apòteosic final (Balashov dalt del cavall). Ambientada en un escenari força original i totalment desolador, Sibèria, on hi malviuen legionaris txecs, rojos revolucionàris, sectaris que s’autodenominen àngels, chamans siberians....i un assassí en sèrie que practica el caníbalisme, la novel.la manté un suspens molt ben dosificat. El ritme va in crescendo, la trama argumental et va sorprenent, res és allò que semblava. A mesura que l’anava llegint m’anava agradant més, m’anava atrapant més i més. L’argument es va movent com en un cub Rubik, al final veus com s’ha anat construint tota la història, gairebé en plan monumental, gairebé amb un tò èpic. I dic “veus” perquè trobo que el llenguatge, sobretot en els últims capítols, és força cinematogràfic. “Oyó disparos a lo lejos. Mientras corría escaleras abajo pronunció en voz alta, repetidamente, el nombre del Dios en quien no creia. Llamó a Aliosha desde la cocina, en el jardín, cruzó el suelo helado a la carrera, y al salir por la cancela y notar el impacto de una lágrima en el pie reparó en que no llevaba medias ni zapatos. Inspiró hasta que los pulmones le dolieron y expulsó el aire en un grito que dejó su garganta en carne viva: “Aliosha!”. Hi ha escenes memorables (l’estada dels presoners txecs al tren soviètic) i diàlegs (entre Anna Petrovna i Balashov, o entre Anna Petrovna i Mutz) sobretot en els darrers moments de la història, que farien les delícies de més d’un guionista, i d’algun actor i/o actriu de Hollywood que ho donaria tot per interpretar-los magistralment i guanyar un Oscar!! Que maca que quedaria la Kidman dient: “..no es bonito abrigar dudas como una manera de defenderse. Tal vez si no hubieras dudado de mi ayer, yo misma no estaría dudando ahora”. I uns violins sonant de fons......laraniano, niano, náaaa...


Autor: MEEK, JAMES.
Títol: Por amor al pueblo.
Editorial: Salamandra.
Barcelona, 2006

Disponible a diverses biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Jordi Sànchez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada