La Bíblia de Neon és un text dolç, ingenu, però alhora espectador passiu d’un món agre, molt més agre que dolç. En una ciutat miserable del sud dels EE.UU un nen explica en primera persona com succeeix la seva vida i la de la seva desafortunada família.
Toole, amb 16 anys, ja és capaç d’insinuar divertits i profunds retrats en els seus personatges – com en el cas de la peculiar tia Mae- i a la vegada mostrar la cruesa de la vida sense que aquesta evoqui un drama qualsevol.
Però la vida de Kennedy Toole és un enigma molt superior – i estretament relacionat- a la seva literatura. I aquesta, en canvi, és pura sinceritat. A Toole, que va acabar suïcidant-se dins un cotxe ple de gas, li va passar una mica com al - ara tant de moda- Stieg Larsson, que no van veure mai la seva obra publicada.
Les editorials li van anar tornant els exemplars de ‘La conjura de los necios’ i no va ser fins després que va morir que la incansable lluita de la seva mare el va convertir en un best seller imminent, però també, en un premi Pulitzer pòstum, i en el que per alguns anomenen, un dels escriptors més lúcids i enginyosos del segle XX.
Aquesta dona, Thelma Toole, és tant important com el mateix Toole en l’enigmàtic procés de connexió entre la seva literatura i el món; perquè de tot això en va crear una fortalesa; una espècie de fill – Déu que no va deixar de proclamar. Fins i tot, llegint el pròleg de La Bíblia de Neon o algunes pàgines de La conjura, un acaba pensant que la peculiaritat de Toole fill és proporcional a la peculiaritat de Toole mare. Una mica com la petja particular que hi ha en Jenny Fields i el seu fill, T.S Garb, en la novel•la de John Irving.
Però en qualsevol cas, i encara que ens n’hàgim anat del tema una mica, aquesta recomanació és per a aquesta curta i lleugera Bíblia de Neon, que va sortir publicada l’any 1989, quan els editors van anar, com carronyaires, a buscar l’ obra secreta del ja difunt escriptor.
Que cal saber més d’aquesta història, que de la novel•la en sí, per acollir-la amb suficient afecte, és un fet.
Llegint-la, un intuirà un Toole –vehiculat per l’adolescent David- sensible i alhora distant al que l’envolta. Aquesta relació amb el seu entorn probablement va dificultar que pogués prendre partit de la veritable vida; com va demostrar convidant-se a sí mateix a morir, a l’edat de 31 anys.
La mare del seu Déu
La Bíblia de Neon
John Kennedy Toole
Premi Pulitzer 1982
Anagrama 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada