RECOMANACIÓ MÚSICA: "BUSCANT MISHIMA" per Xavi Serra

Matí de cotxe i ràdio, mig per obligació i mig per gust de deixar-me portar per carrers a l’atzar, entre rius de cotxes, motos, semàfors i clàxons. En part pel plaer de sentir que ells van a alguna banda i jo no. Mentre pujo pel Paral·lel les veus de la ràdio diuen que “amb la cultura de tot gratis no hi ha hagut mai progrés”. Parlen d’economia global i se senten molt llestos, però minuts després, creuant Pelai per entrar a la Rambla, en una altra emissora sento que el top ten de les pàgines musicals de myspace més consultades a Espanya l’encapçalen Mishima (www.myspace.com/intomishima) i Els Amics de les Arts (www.myspace.com/elsamicsdelesarts). El fet que es visualitzi el gran moment de la música feta a Catalunya i cantada en català no deu ser considerat progrés...


I ja a l’avinguda Drassanes he escoltat una entrevista als mateixos Mishima, que estan promocionant el disc que van publicar dilluns. El títol, Ordre i aventura, està tret d’unes declaracions que va fer-li César Luis Menotti al cantant del grup, David Carabén, quan es dedicava al periodisme esportiu; i evoca l’etern dilema entre el seny i la rauxa, el ying i el yang, cuixa o petxuga. Les cançons són enterament Mishima, poemes de l’instant fugaç i etern; de ritme audaç i colors càlids. Ells diuen que són artesans, que busquen fer obra en comptes d’èxit ràpid i inflamable. Tenen personalitat, coherència i pebrots, així que he aparcat davant del Triangle disposat a comprar-me el disc. I no el tenien. Caram, he pensat, 24 hores després de la publicació i ja està esgotat. “N’estem esperant més”, m’han dit. “Potser demà...”. Mateixa resposta a la rodanxa albió. I no he pogut evitar pensar en la reflexió de la ràdio: “gratis no provoca progrés”. Potser els de la discogràfica pensen el mateix i creien que, després de tantes escoltes al myspace, ni déu aniria a comprar el disc el primer dia. És evident que van fer curt. I és que està demostrat que passa justament el contrari. Al Regne Unit n’estan farts de supervendes que prèviament han triomfat, gratis, a la xarxa (Arctic Monkeys, Amy Winehouse...).

Les escoltes gratis tenen també part de la culpa del boom que està vivint la música a casa nostra. Ho demostren les dades del top ten del myspace. També la música en directe, de franc o a preus assequibles, que omple les sales del nostre païs. Com que encara no tinc el disc, potser tindré l’oportunitat de sentir els nous temes de Mishima (els que no he pogut escoltar gratuïtament a la xarxa) aquest dissabte 17 d’abril a l’Fnac del Triangle. Toquen a les set de la tarda però jo, de vosaltres, hi aniria una estona abans, per si també fan curt de cadires...