diumenge, 11 d’abril de 2010

RECOMANACIÓ MÚSICA: "Juan Pablo Villa"

per Marc Ruiz

Post-Rock primitiu


Sol, en una capsa negra, buida, aïllada, el músic mexicà Juan Pablo Villa aconsegueix generar un món de paisatges sonors i sensacions gairebé físiques sense cap instrument més enllà de la seva veu. Per veure’l actuar vaig haver de trobar-lo en un taller d’artistes gairebé secret a la frontera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Ni tansols està indicat. La nit que hi viag assistir, la boira del riu es començava a estendre pel barri abraçant l’edifici on actuaria en Juan Pablo. Una posada en escena perfecta per estar més receptiu a una música que s’ha de sentir amb tot el cos. Armat amb un tub de PVC, la boca d’un globus, un matòfon, un looper i un delay aconsegueix crear ritmes i sonoritats pròpies d’Animal Collective, Sigur Rós o Massive Attack. Així mateix, com ho llegiu, només amb la veu. El Juan Pablo fa servir tècniques vocals que ha descobert arreu del món, des de les cançons esquimals fins el cant tradicional mexicà anomenat “canto cardenche”. Es tracta d’una expressió dels camperols del poble de Sapioriz, de dolor tan intens com les espines del card, que allà fan uns cinc centímetres de llarg i que s’astellen quan es claven a la pell. Axí és el sentiment que expressen els cantants de “cardenche”. Tradicionalment ho cantaven grups de tres o quatre homes, reunits a sota d’un arbre al vespre i acompanyats de destil·lats potentíssims. Si us acosteu al seu myspace (http://www.myspace.com/juanpablovilla) en podreu sentir una mostra amb la cançó “Ya me voy cardenche”. Però el Juan Pablo també domina una tècnica siberiana d’allò més difícil: emetre dues notes a l’hora amb la veu. Amb tot aquest llegat, Juan Pablo aprofita el looper i el delay per crear bases sonores en directe sobre les què va improvisant i creant la melodia. Genera universos sonors que envejaria completament la mateixa Björk, n’és una bona mostra la seva cançó “Alas a fronda”. Humil i inquiet, també té formació clàssica en piano i guitarra a més de tota la investigació que fa anys que porta a terme amb la veu. A més, és habitual sentir la seva música en festivals polipoètics o acompanyant els artistes més vanguardistes de l’escena alternativa de Mèxic D.F. Quan torni a Catalunya ja cal que el busqueu, de ben segur tornarà a alliberar la seva veu en un altre espai insòlit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada