LLIBRES: "Aiguafang" Per Jordi Sànchez

Joan-Lluís Lluís, autor peculiar dins la narrativa catalana actual, i en boca de molta gent per el seu recent exercici d’estil “Xocolata desfeta” (La Magrana, 2010) va publicar fa un parell d’anys “Aiguafang”. Com ja és habitual a les seves obres, el text s'allunya de “benintencionadismes”, és procliu a situacions crues i/o “incòmodes”, i la prosa està estudiadament dossificada. Aquí ens presenta una Barcelona futura víctima d'un càncer climàtic en forma de constant pluja d'aiguafang que es filtra als edificis i monuments de la ciutat. Una ciutat, on els seus habitants pateixen una plaga de somnis Marinetti, es droguen amb mandarina, són vigilats per dogmen, i parlen cataflà. Un conjunt de detalls que serveixen per descriure tot un escenari, una ciutat, un món, que en bona mesura ens recorda a "La taronja mecànica" o "Blade Runner". Si no fós perquè la Barcelona descrita és irreal, tindriem un bon llibre candidat a respondre l'eterna pregunta sobre “lagrannovel·lasobrebarcelona”. Tot i descriure un panorama decadent, opressiu i tètric, on hi trobem tres personatges marginals (un assassí, una indigent i un esclau japonès), la novel·la està trufada de moments de tendresa com per exemple la peculiar obsessió enamoradissa que sorgeix entre dos dels protagonistes. No és tant rodona com la seva anterior novel·la "El dia de l'ós", que encara us recomano amb més entusiasme, però continuaré llegint Joan-Lluís Lluís.


Títol: Aiguafang
Autor: Joan Lluís Lluís
Editorial: La Magrana
Barcelona, 2008

Disponible a diverses biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Jordi Sànchez.