LLIBRES:“Exhibició impúdica” Per Iban Garcia

Tom Sharpe potser no passarà a la història de la literatura però després de 15 novel.les i més de 10 milions d’exemplars venuts, aquest veí nostre (resideix a la localitat gironina de Llafranc) ha demostrat el seu domini de l’ofici de fer riure, tant com la seva tirada a l’humor negre. Amb una combinació d’absurd i mala bava, els relats de Sharpe són astracanades corrosives en les quals cada pàgina aporta un despropòsit que embolica més la troca d’unes trames delirants no exemptes d’una forta càrrega de crítica social.


“Exhibició impúdica”, escrita el 1973, és la segona novel.la de Sharpe, ambientada, igual que la seva primera obra “Assemblea sediciosa”, a la Sudàfrica de l’apartheid. L’autor va viure en aquest país entre 1951 i 1961 i el seu posicionament en contra del règim de segregació racial el va portar a ser empresonat i qualifcat de “subversiu i comunista perillós”.

Amb aquests antecedent no és estrany que els seus relats sudafricans siguin esperpents vitriòlics en els que ningú s’escapa de rebre i en els que el règim de dominació blanca queda retratat com un estat entre feixista i bananer.

Les vacances del comandant de la policia d’una ciutat de províncies són aprofitades pel seu lloctinent, l’ambiciós i fanàtic tinent Verkramp, per escometre un impossible programa de reeducació dels agents mitjançant electroxoc per evitar que contaminin la raça amb el seu costum de violar dones negres. Per aquesta missió compta amb la col.laboració de la doctora Von Blimenstein, una psiquiatra tant nazi com calenta.

Verkramp també desenvoluparà una sofisticada operació d’infiltració en inexistents grups de sabotejadors comunistes que acabarà amb un desastre de proporcions catastròfiques per a la ciutat.

“Exhibició impúdica” conté els ingredients que caracteritzen totes les novel.les de Sharpe: crítica despietada de les institucions, ridiculització dels prejudicis socials, ús dels equívocs sexuals com a motor que fa avançar la història, diàlegs amb llenguatge força vulgar i un humor negre que en ocasions és obertament cruel i que li ha reportat a l’autor no pocs detractors que l’acusen de mal gust.

Els personatges de Sharpe són arquetips que reflecteixen de manera distorsionada i grotesca els pitjors defectes de la societat que satiritza: hipòcrites de moral integrista, dones sexualment frustrades i sempre disposades a cruspir-se un mascle, homes reprimits que amaguen sota una capa d’autoritat viril els seus complexes... Una galeria de freaks aparentment respectables que van quedant despullats –metafòricament i també literalment- al llarg d’un relat violent i àcid en el que el vodevil i les rialles amb prou feines dissimulen el retrat amarg d’una de les èpoques més fosques de Sudàfrica.

Disponible a les biblioteques de:

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat

Barcelona
Les Corts – Miquel Llongueras (català)
Eixample – Joan Miró (Castellà)

Arenys de Mar
Pare Fidel Fita (català)

Arenys de Munt
(català)

Badalona
Can Casacuberta (català i catsellà=

Castelldefels
Ramón Fernández Jurado (castellà)

L’Hospitalet de Llobregat
La Bòbila (castellà)

Sant Boi de Llobregat
Rubió i Balaguer (català)

Torelló
Dos Rius (Castellà)

Vilanova i la Geltrú
Armand Cardona Torrandell (castellà)

Tom Sharpe

“Exhibició impúdica”
Ed. Columna. 2004. 256 pàgines.
"Exhibición impúdica”
Ed. Anagrama. 2002. 267 pàgines.

Per Iban Garcia.