Potser no tothom ha sentit a parlar d’aquesta sèrie i no és d’estranyar perquè tampoc crec que estigui pensada per al gran públic, com podrien ser CSI o House. Glee és una sèrie de comèdia musical amb alguns tics d’absurditat que la fan molt especial. El seu creador Ryan Murphy també és un tipus amb una ment inusual que va donar a llum la sèrie de cirurgians estètics viciosos i temeraris Nip/Tuck, que tants bons moments ens ha donat. Glee, malgrat alguns puguin pensar el contrari, ha estat una cop d’aire fresc per a les nostres televisions i ens alegra saber que la FOX ha avançat que la sèrie tindrà una tercera temporada. I és que Glee ha causat furor als Estats Unit i s’ha convertit en un fenomen televisiu i cultural des del primer capítol. De fet, segons diu Murphy, des que van actuar en directe a la Casa Blanca davant la família Obama, la sèrie ha agafat tanta força com un remolí imparable d’abast internacional. De fet, si els seguidors d’Star Trek se’ls coneix a tot el món com a “trekkies”, Glee ha creat els seus propis fans que es fan dir “Gleeks” i que s’estan estenent com una bassa d’oli. La veritat és que la sèrie val molt la pena, t’entreté, és divertida i passa molt ràpida, perquè hi estàs agust mentre la mires. Els arguments són senzills però molt efectius. Glee transcorre en un institut d’una ciutat mitjana i mediocre dels Estats Units on alguns dels seus alumnes volen destacar prenent part d’aquest cor creat pel professor d’espanyol –que, per cert, està de molt bon veure-, qui alhora també porta una vida molt convencional però que vol ser algú més, seguir el seu somni de joventut quan era una estrella a l’institut i cantava i ballava al cor amb molt d’èxit. La sèrie fa adaptacions de cançons actuals amb coreografia pròpia. Però la música no es limita als números de ball del cor, sinó que el seu creador introdueix efectes musicals en els diàlegs, en situacions mundanes dels personatges i això la fa més divertida. Alguns pensaran que Glee és només una sèrie d’adolescents d’institut amb les hormones esvalotades que intercala números musicals d’un cor mediocre que vol guanyar el campionat nacional. Però no és cert, té més matisos que això i els números musicals estan molt treballats, així com les tensions que hi ha entre els personatges: un director d’institut hindú que està portant el centre a la misèria amb les retallades econòmiques, una monitora de les animadores amb mètodes poc ètics, obsessionada a enfonsar el cor i uns alumnes dividits entre els que són populars, guapos i cruels amb aquells pobres desgraciats i marginats pel seu aspecte físic. A més, els creadors de Glee es poden permetre el luxe de fer programes homenatge, com els que han fet a Madonna, Britney Spears o Lady GaGa. A més, són tots una colla de frikkies que fan riure. Què més podem demanar!! Si voleu veure Glee i entendre per vosaltres mateixos perquè s’ha convertit en tot un fenomen, la podeu seguir al canal Antena.Neox, el dilluns a les 22 h. (Avís: qualsevol canvi en la programació, no me’n feu responsable, si us plau).
Per Marta Sanz (del programa de ràdio "Ningú no és perfecte" http://www.grn.es/ningunoes/ )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada