Escrita juntament amb Patrick Carr de la revista ‘Village Voice and Country Music’, l’autobiografia ens mostra a un Cash penedit de molts actes que va fer, però alhora orgullós de ser ell mateix, de ser qui és. Un Cash des de la més tendra infància, amb el dolor de la pèrdua del seu heroi, el seu germà Jack. Un Cash en l’època més fosca de la seva vida, quan les drogues van estar a punt d’acabar amb ell. Un Cash enamorat, molt enamorat, de June Carter, la seva principal fan i ídol. Un Cash que recorda amb dolor el seu primer matrimoni.
I és que, publicada el mateix any de la seva mort, la segona autobiografia de Johnny Cash (la primera va ser Man in Black, al 1975) és un resum madur d’una vida plena d’èxits, d’errors i de moltes anècdotes.
Com la de Jerry Lee Lewis, autèntic devot de l’església que repetia un cop i un altre que tot allò que ells feien (cantar, viure en excés, etc.) els conduiria a l’infern. Però per molts cops que ho repetís, no s’ho creia ni ell: ni va canviar el seu estil de vida, ni va esquivar la polèmica (es va casar amb 23 anys amb una cosina seva de 13).
O Elvis Presley que meravellava a Cash sempre quan cantava els que serien els seus èxits acompanyats d’una guitarra que ell mateix tocava. Malauradament (tal i com recorda el cantant), aquesta pràctica es va anar perdent al llarg dels anys, quan només es coneixia a l’Elvis cantant.
Johnny Cash va ser un home que va viure a la corda fluixa i la història de la seva vida és de lectura obligatòria.
Títol: Cash: la autobiografía de Johnny Cash
Autors: Johnny Cash i Patrick Carr (traducció de Ignacio Juliá)
Editorial: Global Rhythm
A la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona trobareu l’edició traduïda al castellà.
Per Montserrat Puñet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada