TELEVISIÓ: "500 DIAS JUNTOS"

Ara mateix, en els cinemes, podeu trobar una comèdia romàntica fresca, ben feta i moderna. I a més a més, els seus protagonistes tenen química i els secundaris són collonuts. Parlo de Salvando las distáncias. Però com que haureu de pagar per veure-la, us en recomanaré una altra estrenada en cinemes l’any passat i que segurament podreu trobar en DVD en qualsevol biblioteca. Em refereixo a(500) días juntos.

Quan es parla de comèdia romàntica normalment ho associem en el concepte de pel·lícula de poca qualitat. La majoria d’ocasions és així. El gènere produeix moltes pel·lícules al llarg de l’any. Però quantes d’aquestes valen realment la pena? Una. La d’aquest any és Salvando las distancias, la de l’any passat (500) días juntos. Ara mateix el verí de la comèdia romàntica (em refereixo en qualitat que no en recaptació) és Katherine Heigl, actriu que trobem en qualsevol comèdia amb un guió fet a base de manual. Heighl, normalment, s’emparella amb actors amb qui comparteix una nul·la química i manté uns diàlegs que provoquen diarrea. I algú pot preguntar? I les de Jennifer Aniston? Mira, depèn. Però en la majoria de casos no escaparíem d’algun que altre mal de panxa. L’únic que ha produït alguna cosa diferent en el gènere és Judd Apatow, que en la comèdia romàntica hi ha afegit punts dramàtics, a vegades massa seriosos, que desvirtuen la pròpia comèdia romàntica. Al meu parer Apatow està sobrevalorat per la crítica que alaba tot el que dirigeix i el que produeix independentment de la seva qualitat (vaja, el mateix que la premsa catalana amb Woody Allen). Continu pensant que el millor que ha fet Apatow a la seva vida ha estat Virgen a los 40 i a partir d’aquí baixant fins la soporífera Hazme reír.

Anem al gra. L’any passat s’estrenava una comèdia on no apareixeria Katherine Heighl, i el nom de Judd Apatow tampoc apareixia als crèdits. (500) días juntos va ser una sorpresa per tothom. Una comèdia romàntica, que sense explicar res de nou, presentava uns personatges amb una profunditat inusual en el gènere. Era la primera pel·lícula del director Marc Webb (que gràcies a aquesta peli li han encarregat dirigir el proper Spider-man). Webb ens explica la història dels 500 dies de relació entre Tom (Joseph Gordon-Lewitt) i Summer (Zooey Deschanel). Ell és un jove innocent perdudament enamorat, mentre que ella, juga amb ell i la visió que té de la relació és molt diferent a la de Tom, però en cap moment li diu. Amb un muntatge enginyós, Webb juga amb el temps i combina escenes del principi de la relació, quan Tom s’enamora, amb les del final, quan Tom està fet pols i li ha deixat el cor fet caldo. Sí, tots sabem que la comèdia romàntica té les seves limitacions, però (500) días juntos demostra que encara es poden fer coses fresques i originals.

Si us agrada i en voleu més, pagueu i aneu al cinema a veure Salvando las distancias, una comèdia diferent a aquesta, protagonitzada per Drew Barrymore i Justin Long, però que comparteix amb (500) días juntos una manera de fer, i el que és més destacable, una qualitat que poques vegades veiem en aquest gènere

Per Ignasi Arbat (Del programa de ràdio "ningú no és perfecte")