LLIBRES "UN DIA"

Juraria que algú en aquesta pàgina web va recomenar la simpàtica peli romàntica “500 days of Summer”. L’he vist, m’ha agradat, i m’ha fet pensar en una de les meves darreres lectures que, tot i ser una novetat literaria força recent, ja podeu trobar en alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.


Es tracta de “One day” de David Nicholls, traduïda al català (Un dia, Columna) i al castellà (Siempre el mismo dia, Maeva). Quan va caure a les meves mans, amb les seves diferents portades, la catalana edulcurada-love-story i la castellana lletja-del-cagar, vaig passar de tot. Buf!! Un altre trunyu-.nyonyu ! Au, a fer companyia als Moccia i als Sparks….Però aleshores va arribar l’oracle Kiko Amat des de les pàgines del Culturas de La Vanguardia, recomenant-la. “Ja l’hem parida, roque” ,vaig pensar. Ja has tornat a caure en prejudicis. Sàvies paraules les del senyor Amat! Li dono tota la raó: la portada és horrorosa, i el llibre està bé. Pots riure, pots plorar... Tot cert.

I sobretot amb el llibre t’hi pots sentir identificat. Perquè en alguna moment de les nostres vides un s’ha preguntat o es preguntarà: on seré quan en tingui 40?. Perquè tots en algun moment hem fet el sapastre en las cosas del querer. Tots hem pensat que ens el/la podrem haver follat si li haguéssim dit... i un llarg etc…Els camins de les nostres relacions sentimentals són entortolligats i inescrutables.

Per molt impossible que sembli la història entre l’Emma i en Dex, un noi i una noia que es mig emboliquen el dia de la graduació universitària, queden com amics, i continuen en contacte els següents vint anys de les seves vides, a les mans del senyor Nicholls resulta fresca, entretinguda, i sobretot real. Durant vint anys anem veient a l’Emma i en Dex, en Dex i l’Emma cada 15 de juliol de cada any, que és el dia que es van conèixer.

Funciona una història d’amistat íntima entre un noi hetero i una noia hetero? Normalment, o s’enlliten o adiós muy buenas. I si a més d’amistat hi ha amor, pot aguantar-se durant vint anys? Aaaaaiii, la vida, pot ser tant complicada!, i podem perdre tant el temps!! No va inventar algú allò del Carpe Diem?? Aquests quan ho van explicar a classe, feien campana.

Llegiu-la!, sortireu al carrer de més bon rotllo, havent plorat però desitjosos de viure la vida.



I si encara no creieu que tenim bon material entre mans, us dic que la versió cintematogràfica corre a mans de Lone Scherfig (directora) i Anne Hathaway en serà la prota. L’adaptació del guió és del mateix Nicholls, no l’esguerreran. Deo gratias.

Per Jordi Sànchez.