Diuen que la televisió de qualitat encara existeix... i programes com "El convidat" de l'Albert Om ens fan tenir una mica més d'esperança i una mica més de convicció a l'hora de fer afirmacions d'aquest tipus.
Després d'unes quantes setmanes de marge, el nou programa del "cosí de Taradell" sembla que ja està totalment consolidat i els espectadors de TV3 deixen que es coli cada dilluns a la nit a les teles catalanes.
El que en un principi podia semblar un acte de vouyerisme perquè els xafarders poguessin veure les cases de la faràndula catalana, s'ha convertit en un exercici intimista per conèixer millor com són els famosets que estem cansats de veure a la televisió, cosa que sorpren en la major part dels casos.
L'Albert Om es dedica a passar un cap de setmana a casa d'aquells que, durant cinc anys, van anar passant per les butaques d'"El Club", com la Teresa Gimpera, l'Eduard Punset i l'Andreu Buenafuente. Fins ara, segurament el més fluixet, que era també un dels més esperats, ha estat el de l'Antoni Bassas. Va resultar força més superficial que la resta, però va quedar compensat per l'enlluernament que provoca Washington.
Més enllà del fons, la forma és exquisita. La realització d'"El convidat" és excel·lent, i la selecció musical, gairebé immillorable. Ha estat tan positiva la reacció de la gent, que pocs dies després de l'emissió del primer programa ja hi havia creada una llista pública a Spotify amb tots els temes de cada capítol (http://open.spotify.com/user/elconvidat/playlist/0IiqIG3VKAxqQM4bdiUN5M). Un autèntic plaer.
Per Núria Vila Masclans
 |
| Afegeix la llegenda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada